Si els ho preguntes directament, tots ho negaran. Ara no toca pensar en qui dirigirà el partit després de la tardor: l'objectiu immediat dels alcaldes del PSC és guanyar les eleccions municipals i mantenir l'hegemonia socialista en els grans ajuntaments. Toca fixar la mirada en la cita electoral, però a cap d'ells se li escapa que els resultats d'aquests comicis determinaran les opcions dels alcaldes amb aspiracions dins del partit. Qui tregui mals resultats el 22-M podria quedar automàticament exclòs de la cursa successòria. O dit d'una altra manera, l'alcalde que aconsegueixi consolidar o ampliar les quotes de poder socialista en un moment tan delicat per al partit guanyarà posicions en la línia de sortida de cara al congrés de la tardor. La mirada, doncs, està posada en el 22-M, però de reüll els alcaldes amb aspiracions d'ocupar un lloc rellevant en la nova direcció o, fins i tot, de rellevar José Montilla al capdavant del partit observen els passos que es fan en la cursa successòria i, si cal, mouen fitxa per no quedar-ne al marge.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, és un dels càrrecs municipals que més obertament s'ha pronunciat en aquest sentit. Lleida és l'única capital de demarcació on el PSC governa amb majoria absoluta. Els resultats de les pròximes eleccions determinaran si continuarà sent així quatre anys més, però en cap cas ningú dubta de la victòria socialista a la capital del Segrià. A Àngel Ros, maragallista declarat, l'avala la transformació de la ciutat i l'autonomia en la presa de decisions. L'última mostra: la negativa d'encapçalar les llistes del PSC a Lleida el 28-N tot i que l'hi havia demanat Montilla. Un altre dels noms amb possibilitats de fer el salt al congrés de la tardor és l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; ben relacionat amb l'aparell del partit, s'ha postulat en més d'una ocasió per competir per la primera secretaria del partit. Té el mèrit d'haver trencat l'hegemonia de CiU a Tarragona. Però un nou acord de CiU i el PP a la ciutat el podria deixar fora del govern i, per tant, debilitat en la cursa successòria. A diferència de Ros, Ballesteros no ha aconseguit, encara, transformar la ciutat. Treballa amb l'horitzó dels Jocs de la Mediterrània del 2017, que li poden servir d'impuls.
Poder metropolità
Tant Ros com Ballesteros ja han anunciat que si opten a la primera secretaria del PSC no renunciaran a les alcaldies, si les revaliden. Governar Lleida i Tarragona i dirigir un partit amb seu a Barcelona pot ser una dificultat afegida que no tenen els alcaldes de l'àrea metropolitana. Un dels que també s'ha postulat en aquest sentit és Pere Navarro, alcalde de Terrassa. Home de la màxima confiança de José Zaragoza, actual secretari d'Organització del PSC, governa una de les ciutats més grans de l'àrea metropolitana amb una àmplia majoria, però el seu principal handicap és que fins ara ha tingut molt poca projecció fora del seu municipi. A més, Terrassa és una de les ciutats metropolitanes en què CiU va aconseguir desbancar el PSC en les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre i on més esperances ha posat aquest 22-M la federació nacionalista per fer alcalde un dels seus homes forts, Josep Rull.
Ben a prop de Terrassa, hi ha un altre dels feus on el partit socialista governa amb comoditat: Sabadell. La cocapital del Vallès Occidental és el centre d'operacions de Manel Bustos, un alcalde amb molta personalitat, a qui sempre acompanya una certa dosi de polèmica i que alhora controla una de les federacions del PSC amb més militants després de la de Barcelona i la del Baix Llobregat. Bustos, a més, presideix la Federació de Municipis i està present al Comitè Federal del PSOE. Tot i així, el caràcter poc conciliador de Bustos minva les possibilitats de l'alcalde de Sabadell a l'hora de trobar un consens prou ampli dins del partit per ser-ne el nou líder.
El paper de Jordi Hereu
Però un debat de candidats mai no estarà complet si no es compta amb Barcelona. I Jordi Hereu, el secretari de política municipal del PSC, s'ha anat creixent aquests últims mesos després de la victòria contra pronòstic davant Montserrat Tura a les eleccions primàries per encapçalar la llista del PSC de Barcelona a les eleccions municipals. Pocs creuen en les seves possibilitats per seguir governant la capital catalana, però una derrota maquillada, per la mínima, davant el convergent Xavier Trias -que ara no li descarten algunes enquestes- li permetria mantenir-se com un actiu dins del PSC. Segons fonts pròximes a l'alcalde, però, Hereu "no ambiciona un càrrec dins del partit" i si en algun moment Hereu s'ha erigit com a representant de facto del món local socialista ha estat per tenir "una finestra més des d'on fer sentir la seva veu".
En última instància, qui sí que s'ha pronunciat obertament sobre la necessitat de renovar de dalt a baix l'actual direcció és l'anomenat sector obiolista. L'actual alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Helena, és la cara més visible d'aquest corrent. Amb un discurs polític elaborat, Helena té com a principal entrebanc el poc suport que el sector afí a Raimon Obiols té dins del partit. Entre els caps de llista més representatius, només hi trobem l'alcaldable per Girona Pia Bosch. Tant a Vilanova i la Geltrú com a Girona, però, els governs del PSC se sostenen gràcies a pactes d'esquerres que podrien no sumar majoria després del 22 de maig, una dificultat afegida que allunyaria aquests nous aspirants de la nova cúpula del partit.
