El 15-M es mobilitza a favor de Garzón i contra la magistratura

BARCELONAGarzón despullat de la seva toga i l'expresident valencià, Francisco Camps, celebrant el seu cum laude . Aquesta és l'estampa que els anomenats indignats s'esmercen a fer córrer per vehicular socialment el seu enuig amb un sistema judicial que consideren al servei d'un "sistema polític viciat i corrupte". Mentre el PP celebra amb contenció la sentència que ha liquidat la carrera del superjutge, ahir, en un comunicat, el moviment 15-M va proclamar que el Suprem (TS) no "representa el poble" i va fer una crida a constituir assemblees ciutadanes que tinguin com a missió "canviar de manera democràtica i pacífica el marc social-legal". El cas Garzón ha actuat com un autèntic detonant.

A més dels indignats , que van lloar la lluita de Garzón per una "justícia sense amos", col·lectius com el dels fiscals progressistes van qüestionar una resolució judicial que consideren "desproporcionada" i de "nefastes conseqüències" per a la persecució de la corrupció. També els funcionaris del jutjat d'instrucció 5 de l'Audiència Nacional espanyola, de què era titular Garzón, van considerar que la societat ha perdut "un dels més grans defensors de l'estat de dret".

Crítiques 'in crescendo'

En veure que creixien les crítiques a la decisió del Suprem, el govern espanyol va exigir "reflexió i responsabilitat". "Em preocupa, i molt, aquesta imatge que s'està intentant traslladar d'Espanya que no és Espanya", va dir ahir la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que va associar les crítiques "al qüestionament de la democràcia" dins i fora de les fronteres espanyoles. Fins i tot el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va fer una crida a l'ordre i va refusar els atacs "injustos" que creu que està rebent el més alt tribunal de justícia espanyol.

Garzón ha estat, al llarg de 30 anys de carrera, tant estimat com odiat. Sense entrar a valorar la sentència, el portaveu dels abertzales de Bildu, Maiorga Ramírez, va titllar Garzón de "personatge de trist record per a les llibertats" d'Euskadi, instigador del "tancament de mitjans de comunicació" i que va "desatendre" sistemàticament les denúncies de tortures que li arribaven, com de fet va sentenciar el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. A l'altra banda, el president del Consell Jurídic Consultiu del País Valencià i director de la tesi de Camps, que va titllar el jutge inhabilitat directament de "delinqüent".

Més enllà de la controvertida reputació del jutge inhabilitat, el cert és que compta amb un coixí social que, juntament amb un sector de l'esquerra espanyola, l'esperonen a no quedar-se de braços plegats.