ExconsellerA de salutLa despesa sanitària a Catalunya i Espanya és baixa si la comparem amb la de la Unió Europea (UE). Així, a Catalunya és del 5,6% del PIB a la pública i del 2,6% a la privada, mentre que a l'Estat és del 6,5% a la pública i el 2,5% a la privada. A la UE dels 15, el PIB de la despesa sanitària pública representa el 7,2% i el de la privada el 2,1%, segons dades de l'OCDE de l'any 2010. El sistema sanitari es finança amb impostos a partir del model de Sistema Nacional de Salut a escala estatal, amb gestió de les comunitats autònomes. Catalunya té traspassada la sanitat des del 1980.
Avui en dia, existeix només el copagament de medicaments per a les persones laboralment actives i qualsevol revisió de les taxes que s'apliquen per a les prestacions i serveis de la cartera pública s'han de pactar en l'àmbit estatal amb les comunitats autònomes. Dit això, pràcticament a tots els sistemes sanitaris europeus, excepte en el del Regne Unit, apliquen taxes per a determinats serveis.
Cal un acord global per a la sostenibilitat del sistema sanitari a Espanya i Catalunya que revisi un model de finançament estable i assumible a curt, mitjà i llarg termini. Ho vaig reclamar com a consellera, l'any 2005, i ho segueixo pensant ara. Només revisant a fons el model i els ingressos -via fiscalitat directa o indirecta, sigui finalista o no- i el finançament autonòmic podem parlar de la revisió de l'actual model de copagament.
El límit d'aquesta revisió ha de ser, fonamentalment, no generar inequitat per raó de renda. Parlar i pensar que amb un copagament aïllat es resol la sostenibilitat del sistema sanitari és pur desconeixement o bé la renúncia a tenir un finançament adequat del sistema sanitari i no voler liderar les reformes estructurals del sistema, que són les que han de permetre garantir la qualitat i l'equitat.
