GironaUna de les imatges que més sorprenia dels nois i noies que divendres al vespre es manifestaven a Salt era la seva edat: entre 9 i 14 anys la majoria, segons els Mossos d'Esquadra. És un detall que no passa inadvertit i que posa de manifest que alguna cosa trontolla en el model educatiu, integrador i familiar de molts d'aquests joves. És per això que en els últims anys s'està innovant amb noves fórmules d'integració que persegueixen el mateix objectiu, però amb mètodes diferents. És el que fan la Lena i la Kàtia. Van arribar fa vuit anys d'Ucraïna, són bessones, tenen 21 anys i estudien segon d'història de l'art a la Universitat de Girona.
Ara estan plenament integrades i parlen un català perfecte però recorden les dificultats que van tenir quan van arribar, per l'idioma i perquè no coneixien ningú, i precisament per això ara dediquen tots els dissabtes a la tarda a compartir una estona amb nens estrangers acabats d'arribar, per a qui com elles fa vuit anys tot és nou i estrany. Juguen amb ells, fan activitats junts, hi parlen i els escolten. Procuren, en definitiva, facilitar la seva integració i evitar que passin pel mateix que van haver de passar elles.
Projecte Rossinyol
La iniciativa forma part del projecte Rossinyol de la Universitat de Girona, que promou la figura dels mentors, estudiants universitaris que acompanyen periòdicament alumnes de primària i secundària d'origen estranger perquè coneguin diferents indrets de la ciutat, practiquin el català i es diverteixin a la vegada que descobreixen aspectes de la realitat del seu nou país d'acollida. En total hi participen una setantena d'universitaris que acompanyen i guien un centenar d'infants de diverses poblacions de les comarques gironines.
Es tracta d'una iniciativa d'inclusió social que té els seus orígens als anys setanta a Israel i que es va desenvolupar als noranta a Malmö, Suècia, on va adquirir el nom de Rossinyol, el d'un petit ocell que canta meravellosament bé quan se sent segur. Es dóna la circumstància que a Malmö un 52 per cent de la població és d'origen estranger i també s'hi plantegen problemes d'integració, de desigualtat i d'exclusió. A Salt la taxa d'estrangers empadronats s'apropa al 42 per cent, i en la franja de 0 a 40 anys ja representen el 55 per cent.
En Dima i en Senxin
A la Lena i a la Kàtia els agrada dir que fan "d'amigues grans". És el segon any que participen al projecte. Enguany són mentores d'en Dima, un nen també ucraïnès de nou anys, i en Senxin, un nen xinès d'onze. Elles viuen a Cervià de Ter i fan de mentores a Banyoles. Quan no les pot acompanyar el seu pare amb cotxe han d'agafar un autobús de Cervià a Girona, i un altre fins a Banyoles. Però ho fan com una afició, i no pas com una obligació. S'ho agafen com un entreteniment per desconnectar després d'estudiar durant tota la setmana i a més fan un treball social. Se les veu contentes i satisfetes amb el que fan. Juguen a bàdminton al parc, i a cartes a la cafeteria. El dia que hem quedat amb elles han portat regals per a en Dima i en Senxin, i també per a la Yuma i la Yang Yang, les dues nenes de qui van ser mentores el curs passat i que veuen per primera vegada després de l'estiu. Durant les aquestes festes de Nadal van fer també una quina amb tots els mentors i mentorats de Banyoles, dia que en Senxin va tornar a casa carregat de regals. Tant la Lena com la Kàtia se senten identificades amb els nens que acompanyen. "Estan en la mateixa situació que nosaltres quan vam arribar. Sabem què senten quan no entenen l'idioma ni tenen amics". Per això, perquè els entenen millor que ningú i perquè haurien agraït aquesta iniciativa quan van arribar, la Lena i la Kàtia volen ara contribuir a la seva integració i convertir-se en les seves "amigues grans".
