Crònica 03/05/2011

El model sud-africà per superar la il·legalització

D.g.
3 min
Al tc i, si cal, a estrasburg Oskar Matute (Alternatiba)  i Pellu Urizar (EA) van afirmar ahir que no es rendiran.

En qüestió de setmanes la paraula bildu - reunir en euskera- s'ha incorporat al vocabulari espanyol. El nom de la nova coalició abertzale ha estat en boca dels principals dirigents polítics, ha ocupat titulars destacats a la premsa i ha acaparat l'atenció de les màximes instàncies judicials espanyoles. Però, què és Bildu? Bildu és una solució inspirada en la Sud-àfrica de l'apartheid per resoldre un problema basc com la llei de partits.

Quan Batasuna va completar a principis del 2010 l'aposta estratègica per les vies pacífiques i democràtiques, es va proposar tres eixos d'actuació: nova formació legal -Sortu-; defensa amb altres organitzacions dels drets civils i polítics i sortida dialogada al conflicte -l'Acord de Gernika-, i impuls d'un pol sobiranista a l'esquerra del PNB -Batasuna, EA i Alternatiba, escissió d'Ezker Batua-. Una estratègia amb arrels en la Sud-àfrica racista de l'apartheid.

A la dècada dels 80 del segle passat, el Congrés Nacional Africà (CNA) del llavors empresonat Nelson Mandela era un partit il·legal pel règim racista de Pretòria. Per superar el veto, el CNA va promoure un front que superava les seves sigles, el Front Democràtic Unit de Sudàfrica (UDF). L'experiència va ser un èxit: va permetre reivindicar els drets de la població negra des de la legalitat durant quatre anys. L'advocat blanc Brian Currin va ser militant actiu del pol antiapartheid. Currin assessora ara l'esquerra abertzale i coordina el grup de mediadors dedicats al conflicte basc.

El 2008, a petició de la il·legalitzada Batasuna, Currin va elaborar un informe sobre la UDF. Dirigents abertzales com Arnaldo Otegi i Rafa Díez es fixaven en la UDF com a referent vàlid per al cas basc. ETA va tancar el 10 de gener amb l'alto el foc el cercle iniciat dos anys abans per l'esquerra abertzale. Era la peça que faltava. Els independentistes consideren que el gest d'ETA, sumat a l'aposta exclusivament política de Batasuna, ha d'aplanar el camí cap al retorn a les institucions. Les eleccions locals i forals del 22-M esdevenen llavors una oportunitat que la nova Batasuna no vol desaprofitar i activa els mecanismes per respectar la legalitat espanyola i presenta els estatuts de Sortu sabent que si el Suprem els tomba -com ha passat- el posterior recurs davant el Constitucional no es resoldria abans dels comicis. Però la intenció de Sortu no era presentar-se en solitari.

Seguint el model sud-africà, en un principi Bildu hauria d'haver esdevingut la plasmació electoral de l'Acord de Gernika, malgrat el rebuig d'Aralar, un dels signants, a integrar-se en una coalició amb la nova formació abertzale. De fet, a Navarra, el partit de Patxi Zabaleta i el PNB van aconseguir expulsar EA de la coalició Nafarroa Bai per la seva aliança amb Batasuna. Bildu, doncs, es constituí com el Front Democràtic Unit d'Eusko Alkartasuna i per "independents" abertzales. Han hagut de recórrer a la fórmula dels "independents" forçats per les circumstàncies judicials, però si Sortu hagués estat legalitzada, s'hauria convertit en la tercera pota de Bildu. Pel que fa a les persones que Sortu hauria aportat a les llistes de la coalició abertzale, cal dir que no es diferenciarien gaire dels candidats "sospitosos" que han estat sota la doble lupa de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. A Sud-àfrica l'aparició de la UDF va suposar un punt d'inflexió polític. Oskar Matute, d'Alternatiba, confia que en el cas basc passi el mateix, perquè al marge de les decisions dels tribunals espanyols, "és la primera vegada en la història d'Euskal Herria que un ampli espectre de gents d'esquerra i sobiranistes s'uneixen en coalició per expressar el seu rebuig a qualsevol tipus de violència". I afegeix: "I aquest fet rellevant és gràcies a Bildu".

stats