15/12/2011

La monarquia se li està fent una mica llarga

3 min
Felip de Borbó i Letizia Ortiz ahir al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Aquest vespre Artur Mas no intervé l'últim com em té acostumada (senyal que no em moc gaire entre reis i prínceps), però fa una picada d'ullet digna d'encapçalar aquesta contracrònica. "S'han de prendre decisions pensant en les futures generacions i no pas en les futures eleccions. No parlo només d'eleccions polítiques, perquè d'eleccions n'hi ha a molts llocs. Bé, a la Corona no, aquest és un detall conegut".

El president de la Generalitat no duia el discurs escrit, i la improvisació té això: una idea et porta a l'altra i acabes recordant al príncep espanyol que el seu únic mèrit és ser fill d'un rei nomenat a dit. No és com si Mas hagués cridat visca la República, però Déu n'hi do.

L'esport dels convidats al MNAC és llegir els discursos entre línies i mirar de trobar-hi referències al cas Urdangarin. Un diari que no és aquest ha assegurat que el príncep Felip es distanciaria públicament del seu cunyat i reivindicaria l'ètica en els negocis, però si ho fa, a mi se m'escapa. I això que els periodistes hem rebut abans el discurs embargat del futur monarca (mig en català, mig en castellà) i l'hem esbudellat a consciència. Ell es limita a llegir-lo (gasta un català més que correcte) i a afegir-hi una pífia significativa: parlant del títol de príncep de Girona, diu que ha estat "feliçment recuperat i emparat per la nostra Constitució després de gairebé tres-cents segles". El text que tinc jo diu "tres segles": deu ser que la monarquia (o el regnat del seu pare) se li està fent una mica llarga.

Què ha de fer una cronista en un acte presidit pels prínceps d'Astúries i de Girona, el mateix dia que el Museu de Cera de Madrid ja ha anunciat que apartarà la figura d'Iñaki Urdangarin de la resta de membres de la família reial? Una amiga em dóna una idea: diu que em fixi en el cinturó del príncep, a veure si en porta i si realment fa l'efecte que no se'l pot estrènyer més. Ho sento, Anna: missió fracassada, per culpa d'una americana amb un dels botons cordat.

Xavier Trias ha citat uns versos de Lluís Llach: "Fe no és esperar, fe no és somiar, fe és penosa lluita per l'avui i pel demà". La discografia del meu cantant de capçalera també li hauria permès dir "no és això, companys, no és això", però l'alcalde és un home moderat. No me l'imagino tampoc entonant L'estaca a la sala oval del MNAC, amb allò de "segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar". Sens dubte, Cal que neixin flors a cada instantés una opció més conciliadora.

Tot i el seu català gairebé empordanès, el príncep Felip no cita el de Verges, sinó el creador d'Apple: "Deia Steve Jobs que no ens hem de rendir ni conformar, que no hem de permetre que ningú ofegui els nostres somnis ni que el soroll de les opinions alienes apagui la nostra veu interior". Una altra frase cèlebre de Steve Jobs diu que ser l'home més ric del cementiri no és el més important, però això sí que s'hauria pogut interpretar com un retret al marit de la infanta catalana. M'estranya, per cert, que aquests dies no es recordi més des de les Espanyes la catalanitat de Cristina de Borbó. I ja callo, no fos cas que estigués donant alguna idea.

stats