Observatori d'europa
Crònica 23/01/2011

La motxilla del passat

2 min
El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, en una roda de premsa dimecres a Estrasburg.

Hi ha ferides del segle XX que encara fan mal. En aquesta Europa de fronteres canviants, d'imperis caiguts, de guerres cruentes i tractats de pau que s'escriuen sobre els vençuts, la revisió del passat encara treu vells fantasmes de l'armari. Que el govern d'Hongria hagi decidit decorar la seu del Consell de Ministres de Brussel·les amb una catifa on hi ha el mapa de l'imperi hongarès del 1848 és només una anècdota. Tot i que la lliçó d'història, per celebrar l'inici de la presidència de torn hongaresa de la UE, no ha agradat gens a alguns estats com Romania o Eslovàquia, nascuts del desmembrament del vell imperi. També des de l´1 de gener d'aquest any, el govern de Budapest ofereix als més de dos milions i mig de magiars que viuen als 7 països que envolten les seves fronteres la possibilitat de tenir un passaport hongarès que dóna els mateixos drets que els dels ciutadans d'Hongria. Aquest cop, ni Bratislava ni Bucarest han aixecat gaire el to de veu perquè ells són els primers de preocupar-se pels eslovacs i els romanesos que viuen més enllà dels seus límits administratius. L'Europa central i oriental és un gran puzle de minories nacionals -silenciades durant els anys de comunisme- que no acaben d'encaixar en uns estats i societats, resultats de successives particions. Hongaresos a Romania, Eslovàquia o Sèrbia; turcs a Bulgària; polonesos a Lituània; albanesos a Macedònia; russos a Estònia... Identitats i fronteres discorren per línies diferents. Diu Steiner que "a Europa, fins i tot una criatura es doblega sota el pes del passat, com si portés una motxilla massa carregada." El pes de la memòria

Encara avui es passen comptes amb aquest passat depredador. El govern grec farà costat al poble de Distomo, que reclama a l'estat alemany una compensació per la massacre que van patir a mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Fa deu anys que els descendents de la pitjor matança de les SS a Grècia van guanyar als tribunals el dret a demanar la venda de propietats de l'estat alemany per restituir-los de la barbàrie. Ara, en plena tensió econòmica i social entre Atenes i Berlín, el govern de Papandreu decideix implicar-se a favor de la demanda.

Aquesta Europa, que s'ha anat unificant com a superació dels seus autoritarismes i totalitarismes, encara no ha fet net amb la història. Lituània, Letònia, Bulgària, Txèquia, Hongria i Romania van demanar a finals del 2010 a la Comissió Europea que equiparés la condemna dels crims comesos pels règims comunistes a la dels comesos pel nazisme. Brussel·les ha optat, però, per quedar-se'n al marge argumentant que ni els mateixos estats membres que van sortir de l'altra banda del Teló d'Acer persegueixen judicialment els crims del seu passat amb la mateixa intensitat. No és un problema únicament del centre i l'est del continent. Aquí sabem perfectament com costa condemnar el franquisme des de les bancades del PP. L'italià Silvio Berlusconi s'ha despenjat més d'una vegada amb gracietes antisemites. A Bulgària, el primer ministre Boyko Borissov, exbomber, professor de karate, expolicia i antic guardaespatlles del dictador comunista Todor Zhivkov, considera que si el seu govern aconsegueix construir "una centèsima part" del que va fer el dictador serà "un èxit enorme". La motxilla del passat pesa per tot allò que no hem sabut o no hem volgut superar.

stats