22-M: Les municipals que poden canviar les regles del joc

Barcelona.Va ser una de les imatges de la presa de possessió. Artur Mas, des del balcó del Palau de la Generalitat, indica l'edifici del davant a Xavier Trias com dient-li: "D'aquí sis mesos et toca". És la prova evident que, just recuperats del 28-N, els partits ja pensen en les municipals. Ja no és només pel poder local, que també, sinó per definir un nou mapa sobre el qual es jugarà el cicle polític ara iniciat i que amenaça de subvertir el vell ordre regnant des del 1979: domini socialista a les grans ciutats i convergent a l'interior i en l'àmbit rural.

D'entrada, mai els socialistes havien tingut pitjors perspectives a Barcelona. Els sondejos (vegeu l'ARA del 9 de desembre) pronostiquen la victòria de Xavier Trias sobre Jordi Hereu. Un relleu a la joia de la corona socialista justificarà que es parli de canvi històric. Però el 22-M encara pot amagar més sorpreses desagradables al PSC. Girona també pot canviar de mans, i el PSC pot veure com l'oposició li menja terreny a l'àrea metropolitana i a ciutats de la segona corona com Terrassa o Vilanova i la Geltrú. La magnitud del retrocés tortura a un PSC, immers en un procés precongressual que ha de suposar la refundació del partit i nous lideratges. La resposta d'una direcció que se sap provisional ha estat clara: tot el poder per als alcaldes. El partit s'ha conjurat per defensar el projecte municipalista per sobre de conjuntures polítiques. "Hem de parlar dels problemes de la gent i no tant de nosaltres mateixos", diu l'alcalde de Barcelona i secretari de Política Municipal del PSC, Jordi Hereu.

Potser per això emergeix amb més força que mai la figura de l'alcalde, del líder municipal, del que és capaç de sumar per sobre de les sigles. Els batlles que millor resisteixin, o fins i tot millorin (com es preveu que farà Àngel Ros a Lleida) sortiran molt enfortits de cara al congrés de la tardor. Seran l'esperança blanca per contrarrestar l'onada convergent. Els nous herois, en definitiva.

Atac als bastions inexpugnables

"L'enfortiment del poder polític passa inexorablement pel municipalisme", assegura Hereu, que augura una oportunitat per "convèncer" els que els han "deixat de votar o, fins i tot, captar els que mai s'han decidit" a votar-los. Aquesta tàctica de proximitat l'hauran d'exercir amb especial intensitat a places com Badalona -PP i CiU pressionen per darrere-, Terrassa -el convergent Josep Rull plantarà cara a l'alcalde Pere Navarro- i Girona, on Pia Bosch (substitueix Anna Pagans) s'enfrontarà al convergent Carles Puigdemont. I tot amb l'amenaça de perdre Barcelona.

A CiU, l'atmosfera és del tot contrària. Investits amb el glamur dels vencedors, els candidats convergents es disposen a conquerir bastions fins ara inexpugnables. No els perillen alcaldies. Res d'estratègies defensives: passar a l'atac, entrar en territori enemic i plantar la bandera tan lluny com es pugui. Assegurat l'interior (amb excepcions doloroses, com Lleida) la jugada de fons és acabar amb el mite de la imbatibilitat metropolitana del PSC i forçar-lo a canviar cromos a la Diputació de Barcelona.

"La història que deia que CiU no obté bons resultats a grans ciutats va quedar desmuntada el 28-N, en què vam guanyar a totes les capitals de demarcació", recorda Lluís Coromines, secretari de Política Municipal de CiU i vicepresident primer del Parlament. Set anys d'oposició han servit per muscular la xarxa territorial del partit, que vol frenar majories absolutes i convertir-se en força de govern a llocs com Terrassa, Manresa i Badalona. Així, tindrien al PSC en una posició de debilitat per la resta de la legislatura, i els complicarien el debat intern. En l'àmbit rural, CiU espera beneficiar-se de l'atomització del vot independentista i de la moral de derrota que revesteix ERC després del 28-N. El temps en què els republicans parlaven de tu a tu als convergents en molts llocs pot arribar a la fi.

Precisament, ERC encara la cita amb un grau de dramatisme imaginable. Anys i anys de feina municipalista perillen per la desfeta al Parlament i la crisi del lideratge de Joan Puigcercós, que ha hagut de renunciar a repetir en el càrrec a canvi d'una certa pau interna. El partit va fer dimecres una conferència municipalista. L'objectiu: aplegar forces i forjar acords per evitar la fragmentació independentista. El 2007 ERC va patir l'ascens de les CUP, i ara Reagrupament i Solidaritat també li poden complicar les coses. ERC confia que molts dels seus exelectors tornin a votar-los. "El cas més clar és Manlleu: el 2006 hi va guanyar CiU i el 2007 vam treure-hi majoria absoluta", explica Marc Sanglas, secretari de Política Municipal.

La incògnita d'ERC a Barcelona

Sanglas evita explicitar quines alcaldies d'ERC veuen en perill, però el cert és que serà un repte mantenir-ne algunes com les de Puigcerdà o Santpedor. També està en qüestió la presència a Lleida i Tarragona, a més de Barcelona. Aquí, Jordi Portabella negocia amb Solidaritat una llista conjunta, però l'exigència de Laporta d'encapçalar la candidatura fa difícil l'acord. Les enquestes preveuen un mal resultat per a Portabella, amb risc de ser irrellevant després de quatre anys sent el principal condicionant de les polítiques d'Hereu.

Per al PP, testimonial fora dels grans nuclis urbans, les municipals també són una oportunitat per aprofitar el mal moment del PSC. Amb Rajoy 15 punts per sobre de Zapatero, plantejaran la cita com un nou pas per tornar a la Moncloa. Els resultats poden ser importants a l'àrea metropolitana. No tant a Barcelona, on CiU pot capitalitzar la idea del vot útil conservador. Moltes esperances les han fixat a Badalona, on Xavier García-Albiol, amb un discurs de tints xenòfobs, aspira a desbancar el socialista Jordi Serra. Només els separen dos regidors. ICV-EUiA aspira a mantenir Lluís Tejedor al Prat.

En tot cas, el mapa resultant després de les eleccions locals del maig dibuixarà una Catalunya diferent, menys en blanc i negre, plena de matisos i fins i tot sorpreses. I també sorgiran noms que haurem de retenir si volem tenir pistes per al futur.