Els municipis critiquen l'escàs poder per influir en l'arrelament
Els municipis no estan satisfets amb les atribucions que els concedeix el nou reglament d'estrangeria. Volen tenir més influència per determinar quins immigrants mereixen ser regularitzats.
BarcelonaTot i que l'esborrany ofereix més veu al món local, no preveu que els informes que emeten els ajuntaments (imprescindibles per obtenir la regularització per arrelament social) siguin vinculants. El reglament tampoc especifica que es pugui negar els papers als immigrants que incompleixin les ordenances de civisme. Per tant, els consistoris catalans que havien aprovat mocions per vetar el permís de residència o el reagrupament familiar als estrangers incívics no han vist corresposta la seva demanda. Els municipis s'han mostrat desenganyats pel contingut del reglament.
L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín (PSC), parla d'una "oportunitat perduda". "Els ajuntaments palpem la realitat i hauríem de poder decidir sobre l'arrelament", diu Marín. L'alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal (CiU), afirma que els consistoris són els "més apropiats per dir sí o no " a l'arrelament d'un immigrant. L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, no es pronunciarà fins que es reuneixi divendres amb la secretària d'estat, Anna Terrón.
L'Associació Catalana de Municipis (ACM) entén que els dictàmens dels ajuntaments haurien de "pesar". Fonts de l'entitat recorden que als consistoris se'ls demana atendre la immigració, amb recursos limitats, però després no obtenen "les competències que reclamen". La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) encara no ha valorat el reglament, tot i que el seu president, Manuel Bustos, detalla que els informes municipals haurien de ser "preceptius i determinants". El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, es reunirà amb l'ACM i la FMC per valorar la "incidència" del reglament en el funcionament dels ens locals.
Pocs retorns voluntaris
El reglament d'estrangeria ofereix un impuls al retorn voluntari d'immigrants als països d'origen. Fins ara, el programa estrella impulsat pel ministeri de Treball i Immigració, que permet capitalitzar l'atur, no ha provocat una resposta massiva del col·lectiu estranger. Segons les últimes dades ministerials (de l'1 de desembre del 2010), a Catalunya només han demanat fer ús d'aquest pla de retorn 2.526 immigrants (1.848 a Barcelona, 214 a Girona, 254 a Lleida i 210 a Tarragona). A tot l'Estat, el nombre de sol·licituds és de 15.339, per sota de les previsions del govern de Zapatero. Es podien beneficiar de la mesura uns 87.000 aturats estrangers, naturals d'algun dels 19 països no comunitaris amb els quals Espanya ha firmat un conveni per al retorn voluntari.
