Els municipis destinen les subvencions d'obres a pagar sous i serveis
La Diputació de Barcelona i la de Girona han autoritzat el canvi de projectes d'infraestructures aprovats a favor dels municipis per altres qüestions més urgents, com el pagament de nòmines o serveis.
BARCELONA.El debat obert sobre el finançament municipal ha trobat una altra via d'alleujament amb el redireccionament dels plans de concertació, a través dels quals els municipis reben una part d'inversió de les diputacions per sufragar els seus projectes d'infraestructures i buscar la resta d'inversió en els operadors privats. "En aquest moment de crisi no té sentit esperar el finançament privat i intentar construir, per exemple, un nou poliesportiu, si no es poden pagar les nòmines o atendre els serveis socials". Així s'expressava ahir el delegat d'Hisenda de la Diputació de Barcelona i regidor de Sabadell, Carles Rossinyol (CiU), després del ple extraordinari de pressupostos que va aprovar els comptes per al 2012.
El moviment de la Diputació de Barcelona a favor dels ajuntaments arriba pocs dies després que la Diputació de Girona atengués les peticions de 19 municipis i modifiqués oficialment l'ordre de les obres incloses en l'últim Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). La corporació supramunicipal gironina va acceptar totes les al·legacions presentades, excepte una, i alhora va desestimar totes les peticions d'ampliació de subvencions que li van arribar. En el cas de Girona, la mesura afavoreix els ajuntaments de l'Escala, Peralada, Portbou, Santa Llogaia, Fontanilles, Forallac, Palamós, la Tallada, Torrent, Olot, les Planes d'Hostoles, la Vall de Bianya, Serinyà, Planoles, Sant Pau de Segúries, Blanes, Brunyola, Lloret i Sant Feliu de Buixalleu. En el cas de Barcelona, Rossinyol, responent a les preguntes dels periodistes, va admetre que s'havien rebut, atès i acceptat peticions, però no va voler enumerar públicament els ajuntaments beneficiats per la mesura.
Mesura conjuntural
De tota manera, el delegat d'Hisenda de la Diputació de Barcelona va precisar que aquesta alternativa no prevista en el suport econòmic als ajuntaments per part de l'entitat supramunicipal és una "opció únicament conjuntural". Va afegir que serà vàlida per als dos pròxims anys, 2012 i 2013, "i potser per al 2014", un cop hagi passat la crisi i els ajuntaments també hagin retornat els diners de liquidació que l'Estat els reclama. La Diputació de Girona, per la seva banda, de moment només ha donat validesa a aquesta alternativa per al 2012.
La Diputació de Barcelona, en la justificació d'aquesta mesura, també argumenta que la institució atorga les subvencions i "pot decidir lliurement a què es destinen". "Passa que tradicionalment s'han dedicat a donar suport a projectes d'infraestructures", va afegir ahir Rossinyol. A Girona, per exemple, la decisió de la diputació suposarà que es deixin de fer l'ampliació del cementiri de Peralada, una llar d'infants a Portbou i una altra a les Planes d'Hostoles, o la supressió de les barreres arquitectòniques a Planoles.
El pla de concertació és el principal instrument de cooperació amb els ens locals de la Diputació de Barcelona, tant pel seu pes en el conjunt del pressupost com pel seu abast territorial. La dotació prevista corresponent per a serveis i activitats és de 40,51 milions d'euros i suposa el 27,2% del total de les transferències corrents pressupostades. Les subvencions del pla de concertació de l'àmbit d'equipaments i infraestructures tenen un pressupost per al 2012 de 42,9 milions d'euros, 8 milions més que en el pressupost anterior.
La Diputació de Barcelona també va aprofitar per fer una crida als ajuntaments que estiguin immersos en un pla de sanejament econòmic a utilitzar aquesta via a l'hora de redefinir les seves prioritats i, de fet, l'ens supramunicipal exigirà la reconducció dels ajuts.
