HISENDES LOCALS SENSE RECURSOS
Crònica 11/03/2011

Els municipis turístics també volen més pes en el nou finançament

Els municipis turístics encara se senten més ignorats que la resta. Al clam per demanar un nou model de finançament local, les poblacions turístiques hi sumen la petició d'un tracte diferenciat.

Carles Arbolí
3 min
El fenomen turístic obliga molts ajuntaments a prestar serveis addicionals que representen un sobrecost econòmic que no rep cap compensació.

BARCELONA.El món local es mou. Després que la Diputació de Barcelona quantifiqués la despesa no obligatòria dels ajuntaments catalans, que representa el 26% dels seus pressupostos, ara són els municipis turístics els que posen el crit al cel perquè el futur model de finançament local els doni un tracte diferenciat. I ho fan prenent com a base un estudi de la Universitat de Girona, redactat per l'economista i interventor de l'Ajuntament de Roses, Ernest Ruiz, i dirigit pel doctor Jaume Guia, que constata com la insuficiència financera dels municipis turístics és encara més greu: aquests ajuntaments destinen 70 euros menys per habitant i any en educació, cultura i promoció social que els no turístics.

El treball s'ha fet a partir de l'anàlisi de les dades de 26 municipis turístics catalans i demostra que "la normativa sectorial sol imposar a aquestes poblacions competències específiques i addicionals a les dels municipis de règim comú, així com, en alguns casos, l'obligació de prestar uns serveis mínims que no els correspondrien si s'atengués únicament la seva població resident". És una peculiaritat que queda ignorada en l'actual sistema de finançament, que no té en compte la població flotant d'aquests municipis, ni el corresponent increment de les seves necessitats, ni cap instrument per compensar-los econòmicament.

Redistribució de la despesa

Dels resultats de la investigació també es desprèn que les despeses i els ingressos per càpita dels municipis considerats com a turístics no són superiors als no turístics, sinó que "el que es produeix és una redistribució interna de les despeses en detriment dels recursos i serveis destinats a la població resident", assenyala Ruiz en l'estudi. D'aquesta manera, destinen comparativament més recursos a serveis relacionats amb la seguretat ciutadana, l'urbanisme, el sanejament, la recollida d'escombraries, les infraestructures bàsiques i la informació turística, però en canvi tenen una disponibilitat molt inferior per invertir en educació, cultura i serveis socials. L'autor de l'estudi alerta que aquests desequilibris poden derivar cap a una pèrdua de competitivitat d'una determinada oferta turística.

El treball de la UdG, que porta per títol Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: El cas dels municipis catalans, planteja tres possibles solucions alternatives que permetin millorar el finançament d'aquestes localitats. La primera, que és la que permetria obtenir més recursos, és la modificació del criteri de participació en els ingressos de l'Estat i de les comunitats autònomes, en què per fixar l'índex de població real es prengués també en consideració la població estacional, a més de la censada. Aquesta modificació permetria obtenir fins a 46 euros addicionals a l'any per habitant.

El debat de la taxa turística

Una segona alternativa plantejada per Ruiz seria la imposició de l'anomenada taxa turística, que com a mitjana permetria sumar als municipis implicats fins a 31 euros addicionals per habitant. L'estudi aclareix que aquesta mesura s'hauria de pactar amb el sector turístic per garantir-ne la gestió.

Una tercera mesura implicaria reformar l'impost sobre béns immobles (IBI), ja sigui mitjançant un gravamen diferencial en funció de la tipologia d'habitatges (primera o segona residència), o bé amb la creació d'un IBI específic no residencial. En aquest cas, els ingressos que obtindrien els municipis turístics serien de 14 euros per habitant i any. L'estudi de la UdG considera que una fórmula per aplegar l'especificitat d'aquests ajuntaments podria ser un estatut del municipi turístic que reconegués la seva singularitat, fugint del model uniformista aplicat fins ara.

stats