Reportatge
Crònica 26/02/2011

El nacionalisme fa autocrítica

Oriol March
3 min

BarcelonaTan a prop, tan lluny. Les relacions entre el Principat i el País Valencià, a pesar de la proximitat geogràfica, no han acabat de ser fluïdes de la transició ençà. Sovint s'ha percebut una certa desorientació i els successius governs catalans no han sabut com abordar de manera definitiva les relacions diplomàtiques amb els veïns del sud. Ara bé, les expressions d'autocrítica, malgrat els pocs avenços en les relacions polítiques -les econòmiques sempre han avançat per un carril molt més ràpid- han brillat per la seva absència.

Per això sorprenen les paraules de l'exvicepresident de la Generalitat i expresident d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, que en declaracions a l'ARA admet que, des del punt de vista polític, totes les formacions catalanes s'han mogut entre "la inacció i la poca traça" pel que fa a les relacions amb el País Valencià. "Des del punt de vista institucional, és insòlit el nivell baixíssim de relacions entre les dues Generalitats; semblem dos territoris separats per un oceà inacabable". I Carod en dóna bona part de culpa al fet que s'hagin destinat les energies a la "batalla simbòlica i cultural", no a la política.

Mapa econòmic comú

Però una cosa és la política i una altra l'economia. "Els uns i els altres som els nostres principals clients", assegura Josep Vicent Boira, geògraf de la Universitat de València i autor de La commonwealth catalanovalenciana: la formació de l'eix mediterrani al segle XX . Boira sosté que en la relació entre Catalunya i València "van començar per la teulada", i ho contraposa amb el procés de creació de la Unió Europea: "Van iniciar el procés per l'acer i el carbó, i després ja va venir l'himne; nosaltres hem volgut començar directament amb l'himne", resumeix el geògraf valencià.

Boira es queixa que s'ha supeditat l'agenda econòmica a les qüestions polítiques i considera que això ha estat un error. "Els Euromed van plens, les universitats col·laboren i fins i tot les cambres de comerç de Barcelona i València signen acords de col·laboració: hi ha vida més enllà de la política", assegura el geògraf. Les dades econòmiques, especialment les referents als intercanvis comercials -com es pot veure en el quadre adjunt-, donen fe de la relació fructífera que mantenen els dos territoris.

Segons els informes del comerç intra i interregional, promoguts per les comunitats autònomes, entre els anys estudiats -1995-2007-, els dos territoris han estat socis preferents en importacions i exportacions per partida doble. De fet, en la majoria de sectors productius, Catalunya i València es retroalimenten convertint-se en proveïdors principals entre ells. També és cert, però, que les exportacions catalanes cap al sud han descendit els últims anys a causa, segons Pau Caparrós, de l'Institut Ignasi Vilallonga, de l'aparició de Mercazaragoza, una plataforma logística que ha potenciat els llaços comercials entre Catalunya i Aragó.

I com ens en sortim, de l'embolic?

Si bé els estaments econòmics tenen un projecte comú -el Corredor Mediterrani-, la política té davant seu el repte majúscul de refer els ponts del diàleg. Mentre Carod-Rovira qüestiona l'èxit del desembarcament d'ERC al País Valencià -"no sé fins a quin punt és vàlid anar allà i treure un 0,5% dels vots"-, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va criticar ahir en la seva habitual carta a la militància l'estratègia catalana al País Valencià. "Hem comès molts errors, començant per la mateixa utilització del terme Països Catalans; també s'ha equivocat ERC implantant-se a València per discutir-se uns milers de vots", assegura.

Amb un deix d'optimisme, Josep Vicent Boira vaticina que, els pròxims anys, l'anticatalanisme que sovint es desprèn del PP valencià anirà tirant enrere. Però, de moment, el que uneixi l'economia i l'eix del mediterrani, que no ho destrueixin les relacions polítiques.

stats