Les navilieres volen ser com Ryanair
Un estudi elaborat per la Casa Àsia defensa el suport econòmic a les navilieres per atreure nous trànsits al port de Barcelona. Demanen per als ports la mateixa atenció que reben els aeroports.
Barcelona.Els ports no desprenen el mateix glamur que els aeroports, però reivindiquen el seu paper vital en l'activitat econòmica d'un país. El port de Barcelona canalitza el 24% del comerç exterior d'Espanya i el 78% del de Catalunya.
Per aquest motiu hi ha qui reclama un tracte per a les navilieres similar al que reben aerolínies de baix cost com Ryanair per volar a determinats llocs i alimentar així el teixit econòmic local. Aquesta és una de les reclamacions que figuren a l'anàlisi del potencial dels ports del Mediterrani espanyol com a porta d'entrada de la Xina a Europa, que ha elaborat la Casa Àsia en col·laboració amb el port de Barcelona.
"Cal que l'estratègia portuària espanyola, amb les connexions ferroviàries incloses, rebi la mateixa atenció, inversió i ambició que acaparen altres projectes d'infraestructures dels últims anys, com el tren d'alta velocitat o les ampliacions aeroportuàries", conclou el document presentat ahir.
A més de reclamar un nivell d'inversió similar al dels aeroports, el document demana implicar-hi el sector privat "amb condicions contractuals atractives i donar suport de manera temporal als costos operatius dels serveis ferroviaris, tal com s'ha fet amb excessiva freqüència amb les línies aèries low cost als aeroports secundaris".
D'aquesta manera les grans navilieres, com Maersk o Evergreen, tindrien estímuls per desviar algunes de les rutes que ara passen pels ports del nord d'Europa cap a Barcelona, que lluita amb ports com el de Rotterdam per convertir-se en la porta de l'Àsia al sud d'Europa. La Xina és, de fet, el principal soci comercial del port de Barcelona: un de cada quatre contenidors que passen per la infraestructura té el gegant asiàtic com origen o destinació. A mitjans de l'any vinent el grup xinès Hutchison, el principal operador portuari mundial, inaugurarà la nova terminal del Moll Prat, de cent hectàrees.
Sortida a la borsa
L'informe de la Casa Àsia va un pas més enllà i apunta que "seria també útil reflexionar sobre els models de propietat i gestió que permetin als nostres ports accedir a més recursos per promoure la millora i l'ampliació de les seves instal·lacions i serveis", i cita l'exemple de la Xina, que té tretze ports cotitzats a la borsa.
El president del port de Barcelona, Sixte Cambra, recordava ahir que el principal obstacle dels ports espanyols segueixen sent les connexions ferroviàries.
