La negociació col·lectiva, per decret si no s'acorda a l'abril

Madrid.Els representants dels sindicats i de la patronal encadenen reunions des de l'inici de l'etapa reformista del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. I normalment les trobades acaben amb acord, amb l'excepció de la reforma laboral, que va provocar la vaga general. Les altres decisions que afecten els treballadors s'han decidit amb el suport sindical i patronal. És un actiu per a Zapatero que diferencia l'Estat espanyol de la majoria dels països europeus. Per aconseguir-ho hi ha un dens calendari imposat que, amb algunes excepcions, s'ha complert. La pressió als agents socials s'exerceix a través del calendari, l'acumulació de reformes i l'amenaça del govern central de tirar pel dret.

El que té clar el ministre de Treball, Valeriano Gómez, és que fins que no es tanca una carpeta no se n'ha d'obrir una altra. Barrejar negociacions seria contraproduent. Això és una pressió afegida al calendari previst, ja que retardar un acord pot fer-ne retardar d'altres. Per això el ministre va exigir ahir als sindicats i la patronal que s'afanyin a acordar la reforma de la negociació col·lectiva. El termini s'acabava per llei el 19 de març, però era "de manual" donar més temps per tancar la negociació, va explicar ahir el ministre, tenint en compte que hi havia una "probabilitat alta" d'acord.

Cobrar en negre

Però la paciència se li està acabant. Per això ahir va advertir que el temps "no és infinit" i que no és "possible ni convenient" allargar la negociació més enllà de "mitjans d'abril". Després de l'acord s'haurà de fer l'articulat de la reforma, que haurà de passar diversos tràmits abans que l'aprovi el Congrés. Va precisar que seria "raonable" que la tramitació parlamentària fos al mes de juny, però va dir que l'executiu espanyol espera que s'aconsegueixi "molt abans". El ministre també va argumentar que el govern "sempre" ha complert els terminis que s'ha fixat en les diferents reformes, i no vol que aquesta vegada sigui una excepció.

Però va donar un altre argument. Els agents socials no es poden entretenir gaire més temps en aquesta reforma, perquè ja té previst quina serà la següent: el pla d'aflorament dels llocs de treball no declarats. Aquest pla europeu, que forma part del Pacte de l'Euro, s'ha d'aplicar a pràcticament tots els països europeus. Com ha fet amb altres iniciatives, el govern espanyol el vol "acordar i pactar i negociar amb els interlocutors socials" perquè els llocs de treball no declarats passin a tenir unes condicions "decents" i tinguin rendiment per a les arques públiques en moments de dificultats i crisi com els actuals.

Però la millor pressió és una altra. Gómez va exposar divendres que "si no hi hagués acord, el govern manté el seu compromís que hi haurà reforma, una reforma equilibrada" que l'executiu espanyol acabaria imposant. El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, sempre ha defensat que és millor una reforma no negociada que l'absència de reforma. Falten unes dues setmanes frenètiques que podrien acabar amb noves reunions maratonianes entre CCOO, UGT, CEOE i Cepyme.