Director de l'Escola de / Cultura de Pau de la UABEl Kurdistan és notícia aquests dies per una important operació militar turca contra les bases de la guerrilla kurda del PKK situades a l'Iraq, cosa que faria pensar a primer cop d'ull que aquest conflicte només té una sortida militar. Lluny d'això, però, el cert és que des de fa uns anys es manté una intensa activitat confidencial per aconseguir un acord de pau entre els kurds turcs i el govern d'Erdogan. Sense anar més lluny, la setmana passada es va celebrar a Escòcia una trobada en què van participar 16 parlamentaris turcs, alguns d'ells prokurds. La reunió va ser possible per l'esforç d'un veterà mediador britànic, Mark Muller Stuart, que també treballa pel Centre pel Diàleg Humanitari de Ginebra, el principal òrgan de mediació no governamental que existeix i que té a veure amb aquest conflicte.
El líder del PKK, Abdullah Ocalan, que està empresonat a Turquia, manté converses amb Ankara des de fa uns anys. Primer eren molt discretes, però ara ja no és un secret. Es coneixen fins i tot els noms de les persones del govern turc que l'han visitat. Des del 2005 els serveis d'intel·ligència d'Erdogan han mantingut converses amb els quadres del PKK a les muntanyes de Kandil, a l'Iraq, per obtenir altos el foc i una solució permanent al conflicte.
El 2008 les negociacions es van fer en tres fronts: amb Ocalan a la presó d'Imrali, amb els líders militars situats a les muntanyes iraquianes i amb representants kurds a Europa, principalment a Bèlgica. Tota aquesta activitat s'ha fet amb el vistiplau tant del primer ministre com del president turc.
Camí de crear un Consell de Pau
El mes passat, Ocalan va arribar a un acord amb la delegació de l'Estat turc sobre l'establiment d'un Consell de Pau que treballarà per assolir una solució al conflicte kurd. Aquest Consell s'havia de constituir a finals de mes, encara que els enfrontaments actuals podrien retardar l'operació, que donaria continuïtat a una proposta d'Ocalan del juny, basada en tres protocols per resoldre els problemes socials bàsics de Turquia i trobar una sortida democràtica a la qüestió kurda. D'altra banda, es negocia la formació d'un consell constitucional per supervisar l'elaboració d'una nova Carta Magna. En tots aquests plans, el partit prokurd BDP hi jugaria un paper molt rellevant.
Un dia o altre aquesta activitat confidencial donarà fruits i permetrà arribar a un acord. Mentrestant, seria desitjable que es mantingués l'alto el foc decretat pel PKK i que s'aturessin els atacs de l'exèrcit turc sobre les bases de les milícies. Turquia s'ha convertit en els últims temps en un país molt actiu en mediacions externes. Només li falta trobar la via que li permeti donar solució a aquest vell conflicte, que passarà pel reconeixement de la identitat kurda i pel respecte dels trets diferencials d'aquesta important comunitat turca, res de l'altre món si mirem l'Europa dels pobles a la qual Turquia vol pertànyer.
