Un nen de 3 anys, represaliat polític a Bielorússia
The New York Times / MinskDes que la policia antidisturbis va assaltar la gran protesta ciutadana contra l'aparent frau de les eleccions presidencials del mes passat, els serveis secrets -que encara s'anomenen el KGB en aquesta autoritària ex-República soviètica- han estat perseguint la població arreu del país davant la més mínima mostra de simpatia cap a l'oposició. Ara sembla que han anat un pas més enllà. El govern ha anunciat recentment que podria quedar-se la custòdia del fill de 3 anys del candidat presidencial de l'oposició, que està empresonat, com la seva dona, una periodista. Les autoritats han declarat que estan investigant la situació del nen, que ara viu amb la seva àvia, i està previst que prenguin una decisió cap a finals de mes.
El que ha estat 16 anys cap de Bielorússia, el president Aleksandr G. Lukaixenko, ha estat sovint anomenat l'últim dictador d'Europa. I el cas del nen, Danil Sannikov, podria representar una nova tàctica de persecució de l'oposició per part del govern, una que fa pensar en l'era de Stalin, quan els fills dels anomenats enemics del poble eren enviats a orfenats i els seus pares als gulags. "Ni tan sols en els meus pitjors malsons hauria imaginat que podria passar una cosa així ", va dir l'àvia del nen, Liutsina Khalip, que durant les dues últimes setmanes ha superat tots els exàmens mèdics i psicològics que li han demanat per poder-se quedar amb en Danil.
Milers de manifestants van omplir la gran plaça central de Minsk la nit del 19 de desembre contra l'anunci de l'aclaparadora victòria de Lukaixenko en unes eleccions que observadors independents van qualificar de farsa. La policia va irrompre violentament a la marxa, fins aleshores de caire pacífic, i va arrestar més de 600 persones.
L'oposició, a la presó
En qüestió de 24 hores, set dels nou candidats presidencials a l'oposició van ser arrestats. Els pares de Danil, Andrei Sannikov, el candidat principal de l'oposició, i Irina Khalip, una periodista d'investigació respectable, eren entre els arrestats. Van ser arrencats del seu cotxe mentre ella oferia una entrevista per telèfon a una ràdio de Moscou. Sannikov va ser apallissat i, segons el seu advocat, li van trencar les cames. Formen part d'un grup de 24 persones que s'enfronten a 15 anys de presó acusats d'organitzar i participar en una protesta. La majoria estan retinguts al centre de detenció del KGB de Minsk, on se'ls ha negat cap contacte amb els advocats i la seva família.
Les famílies d'altres candidats de l'oposició han estat també subjectes d'intimidació. El fill de 22 anys de Grigori Kostusiov, un dels candidats arrestats, ha estat condemnat a 15 dies de presó per intentar tirar endavant una protesta de solidaritat amb els presos l'endemà de les eleccions. Va ser alliberat, però una setmana més tard va ser citat pel KGB altra vegada per a un nou interrogatori. "La trobada va durar dues hores i mitja, però gràcies a Déu el van deixar anar", va dir Kostusiov, que és un dels tres excandidats que han estat alliberats sota la condició de no deixar el país. Quatre continuen encara a la presó.
Durant les setmanes posteriors a la protesta, el KGB ha escampat la por pel país, interrogant a tothom amb antecedents de dissidència i empresonant els que són sospitosos d'haver participat en la protesta, segons han explicat grups defensors dels drets humans. La policia ha estat escorcollant els locals dels pocs mitjans independents i dels grups d'activistes que encara queden, i ha confiscat ordinadors i documents. La majoria dels líders de l'oposició o ja han deixat el país o s'amaguen. Anastàsia Loika, que treballa pel grup d'activistes dels drets humans Viasna, va explicar que s'han fet cues fora de l'edifici del KGB a Minsk, amb tots els que han estat citats per ser interrogats. "És un no parar", diu Loika: ella mateixa ha estat interrogada durant gairebé cinc hores. "Cada dia hi ha batudes arreu del país, i cada dia hi ha interrogatoris", afegeix. Els líders occidentals han condemnat rotundament les accions del govern, i avui la comissió d'Afers Estrangers del Parlament Europeu debat la situació dels drets humans a Bielorússia després de les eleccions.
