Els nipons opten per mesurar ells mateixos la radiació
IWAKI (JAPÓ).Kiyoko Okoshi tenia un únic objectiu quan es va gastar 440 euros per comprar un dosímetre: enyorava la seva filla i els seus néts i volia que tornessin a casa. Les autoritats locals li van garantir que les radiacions no arribaven al seu poble, tot i que és a només 30 quilòmetres de la central nuclear de Fukushima. Però la seva filla no ho veia clar, sobretot perquè ningú del govern no havia mesurat directament la radioactivitat allà on vivien.
Així, a l'abril, Okoshi va començar a fer servir el seu dosímetre per les pistes forestals i les plantacions d'arròs que té a tocar de casa. I va tenir una gran sorpresa. Prop d'un canal d'aigües residuals, l'aparell es va disparar i va marcar 67 microsieverts per hora, un nivell potencialment perjudicial.
Ella i un cosí seu que viu al mateix poble van exposar la situació a les autoritats locals, que amb el seu silenci van confirmar les sospites que no estaven fent bé la seva feina.
Amb el seu senzill gest, Kiyoko Okoshi s'ha sumat al petit però creixent nombre de japonesos que han decidit agafar la iniciativa davant la ineptitud del govern japonès a l'hora de calibrar l'abast de la contaminació radioactiva, que ara les autoritats admeten que és molt pitjor del que van anunciar al principi.
Aprendre a fer anar un dosímetre
Fins i tot algunes mares ben allunyades de Fukushima, a Tòquio -a 240 quilòmetres-, han començat a mesurar la radioactivitat al seu voltant. I quan els especialistes en radiació hi van fer un seminari sobre com fer servir els dosímetres, molta gent es va quedar sense plaça.
També hi ha funcionaris que han pres la iniciativa: a la prefectura de Fukushima n'hi ha que estan netejant el terra dels patis de les escoles sense l'ajuda del govern central, i un expert en radiació del ministeri de Salut que va deixar el càrrec per la lenta resposta dels seus caps, està ajudant els dirigents locals de Fukushima a fer el seu propi monitoratge.
Un activisme com aquest no mereixeria cap comentari al món occidental, però és excepcional en una societat que confia plenament en els seus polítics per treure'ls les castanyes del foc. La confiança ha estat erosionada pel sentiment que els dirigents governamentals han estat, en el millor dels casos, desbordats per la magnitud del desastre i, molt pitjor, han amagat com de malament estaven les coses realment.
"Ni es queixen ni es manifesten gaire, però tampoc es queden de braços plegats", diu Gerald Curtis, politòleg a la Universitat de Colúmbia i expert en Japó. "El que revela la qüestió del dosímetre és que la gent està més preocupada del que sembla sobre els perills de la radiació".
Tot i que els mesuraments fets per amateurs no són considerats vàlids perquè només registren una mena de radiacions i no tenen en compte quant de temps una persona ha estat exposada, Kazuyoshi Sato, un polític local molt impopular a Fukushima pel seu rebuig a l'energia nuclear, tem que Okoshi tingui raó, sobretot després d'haver vist un mapa fet pels EUA i el govern japonès que indicava que la zona on viu ella està plena de radiació.
A Okoshi no la reconforta haver tingut raó i quan es disculpa als veïns per l'enrenou que ha provocat, li responen: "Tranquil·la, si no ho haguessis mesurat tu, no hauríem sabut el que estava passant".
