MACROECONOMIA
Crònica 11/10/2011

Els nord-americans Sims i Sargent guanyen el Nobel d'economia

Els dos economistes han elaborat mètodes d'anàlisi que fan servir els bancs centrals i organismes internacionals com l'FMI per fer les seves previsions. Constaten que en economia tot està relacionat.

Manel Manchón
2 min
Els professors nord-americans Thomas J.Sargent i Christopher A. Sims ahir a la Universitat de Princeton, a Nova Jersey.

Barcelona.La comunitat acadèmica es preguntava com podia ser que els professors Thomas J. Sargent i Christopher A. Sims no tinguessin encara el Nobel d'economia. El reconeixement va arribar ahir des d'Estocolm de l'Acadèmia de les Ciències, que va justificar el premi per "les seves investigacions empíriques sobre causa i efecte en la macroeconomia".

Els dos economistes, en treballs diferents, deixen clar que hi ha una relació recíproca entre les decisions polítiques i els factors imprevistos. Ho fan de manera empírica i sempre tenint en compte les dades històriques. És a dir, ¿quina decisió prenem en una economia familiar si tenim l'expectativa que el Banc Central Europeu o la Reserva Federal en el cas dels Estats Units apujaran els tipus d'interès? I els bancs centrals, ¿en quina mesura tenen en compte les reaccions de les economies domèstiques per fer efectiva o no aquella pujada de tipus prevista?

Sargent, nascut el 1943 a Pasadena, exerceix a la Universitat de Nova York. Sims, nascut a Washington el 1942, treballa a la Universitat de Princeton. Tots dos hauran de repartir-se el premi de 10 milions de corones sueques, uns 1,1 milions d'euros. Les autoritats monetàries i l'FMI utilitzen els models estadístics i matemàtics que han creat, principalment els de Sims, per prendre les seves decisions i per fer també les seves previsions.

Albert Marcet, professor de l'Institut d'Anàlisi Econòmica i de la Barcelona Graduate School of Economics (GSE), va tenir de director de tesi Sims, i és coautor de treballs amb Tom Sargent. Destaca que Sims ha elaborat una tècnica per avaluar les polítiques macroeconòmiques i que incideix en com una variable pot fer variar tot el conjunt d'altres variables. De Sargent deixa clar que els seus treballs marquen com s'haurien de fer servir la política monetària i la política fiscal en un moment com l'actual. "Les dues polítiques s'haurien de fer de manera coordinada, cosa, precisament, que ha fallat a la Unió Europea, on tenim una política monetària comuna, però no una política fiscal".

stats