Mentre la democràcia retrocedeix a la vella Europa, els tunisians van anar ahir a les urnes amb la seriositat dels nens que saben que abandonen la seva infància. Els problemes econòmics del país no han fet res més que agreujar-se des de la caiguda de Ben Ali i part de la inicial mobilització entusiasta ha cedit a la ràpida professionalització de la política. Les eleccions han tirat endavant en un bullici de més de 100 partits, 11.000 candidats i 1.500 listes. Però no es pot treure importància a aquesta cita. Aquí, a Tunísia, va començar adescongelar-seel món àrab, amb una revolució que encara oneja a tota la regió. L'exemple electoral de Tunísia també pot marcar els processos de canvi dels països veïns.
No és una broma, no estan jugant. De cap manera. I fins i tot podria passar que aquesta Europa debilitada hagi d'aprendre altra vegada la democràcia de pobles que semblen demanar-la a destemps, solemnement i de manera festiva, mentre nosaltres -els europeus- ens allunyem d'ella cada dia una mica més.
