Exdegà d'esade i catedràtic de bancaLes solucions que s'han arbitrat poden resultar favorables per al sistema financer de Catalunya. Amb les noves regles de joc, bancs i caixes han d'augmentar la proporció del seu capital propi i reduir l'endeutament. Els bancs que cotitzen a la Borsa tenen l'avantatge que poden fer ampliacions de capital i col·locar als mercats internacionals ampliacions de capital convertibles. Les caixes -excepte les més grans i solvents- poden tenir més dificultats perquè són menys conegudes i, fins ara, no podien captar capital privat.
Les normes de Basilea III -a partir del Banc Internacional de Pagaments, amb seu a Suïssa- exigeixen un augment del capital tangible, que el nou reial decret llei qualifica de capital principal , per tal d'augmentar la solvència de les entitats de crèdit davant de possibles necessitats de recursos propis. La Confederació de Caixes i, de manera molt decidida, el seu nou president, Isidre Fainé, van negociar amb el govern espanyol i el Banc d'Espanya la necessitat de preservar les fundacions, algunes amb més d'un segle de tasca social i amb un rol de força motriu per a les pimes i algunes empreses internacionals de Catalunya. La CECA volia que dins d'aquestes entitats poguessin tenir-hi cabuda, si així ho decidien, bancs que passarien a cotitzar a borsa, a més d'altres companyies. Un cop resolt aquest delicat assumpte, molt important per a Catalunya, es tractava de precisar els terminis per a la captació de recursos públics -a través del FROB- o bé la creació d'un banc i la seva cotització a la borsa.
Prenen la davantera
A Catalunya, La Caixa es va anticipar a les noves mesures i Criteria, amb un calendari ajustat, passarà a ser CaixaBank i tindrà tot el negoci financer de la institució d'estalvi, però segregat o deixant a una altra companyia els actius immobiliaris i els préstecs i crèdits que poguessin desdibuixar el nou banc. La nova entitat tindrà únicament actius absolutament nets i serà el banc espanyol més sanejat.
Dues caixes catalanes van decidir integrar-se en dos vehicles instrumentals o SIP (és el cas de Caixa Penedès i Caixa Laietana), i després que Caixa Girona quedés absorbida per La Caixa, va quedar la fusió de les caixes de dues diputacions -Caixa Catalunya i Caixa Tarragona- amb Caixa Manresa, que van constituir CatalunyaCaixa, i el naixement d'Unnim fruit de la fusió de les caixes Sabadell, Terrassa i Manlleu.
En el llarg procés de reestructuració, els terminis de Basilea III es van avançar i es va donar a entendre que les entitats que tinguessin un finançament majorista per damunt del 20% i no haguessin col·locat com a mínim un 20% del seu capital entre tercers, estarien obligades a un coeficient de capital principal del 10%. Aquest punt no afectava els bancs comercials.
El nou decret assenyala que el capital principal estarà constituït pel capital, les reserves, les primes d'emissió, els ajustos positius per valoració, els interessos minoritaris i, addicionalment, els instruments subscrits pel FROB. Encara que no fa menció en el canvi dels terminis d'exigència i tampoc en els nivells, desmesurats per a les caixes espanyoles.També es computaran, transitòriament, els instruments que siguin obligatòriament convertibles en accions abans del 2014. Tots aquests elements seran minorats pels resultats negatius i les pèrdues, els ajustos negatius per valoració i els actius immaterials.
Les provisions genèriques i la seva equivalència a dotacions de capital van ser considerades essencials per la CECA. Això no sembla haver-se tingut en compte, com tampoc referències explícites a l'RDL. Seria un greuge comparatiu per a les caixes, si realment aquest punt s'hagués obviat.
Les provisions, tant les anticícliques com les de caràcter específic, havien convertit el sistema financer espanyol en un del més forts del món, segons defensava l'executiu. És ben cert que el fet de no disposar d'aquestes provisions ha provocat la nacionalització d'alguns bancs internacionals.
El reial decret llei introdueix més flexibilitat en terminis i procediments. A les entitats que el 10 de març no arribin al nivell de capital principal requerit se'ls concediran quinze dies hàbils per comunicar al Banc d'Espanya l'estratègia i el calendari per al compliment dels nous requisits. No obstant això, el conjunt de mesures posades en marxa per qualsevol entitat de crèdit en complir la nova normativa haurà d'haver-se executat abans del 30 de setembre del 2011. És possible ampliar els terminis, però el Banc d'Espanya haurà d'avaluar el compliment d'acord amb la informació del primer semestre. Les entitats que desitgin cotitzar mitjançant un banc de nova creació a borsa disposaran de terminis més raonables. Aquest era un tema especialment esperat.
