VALÈNCIAEl 22 de maig el valencianisme va viure una de les seves nits més assenyalades de la història recent. L'obtenció de sis escons al Parlament valencià per part de Compromís pel País Valencià (Bloc Nacionalista, Iniciativa i Els Verds) i el gran augment de poder municipal gràcies als gairebé 350 regidors aconseguits, va posar de manifest la irrupció en l'escena política d'una nova generació de nacionalistes. Ara poden tornar a fer història si el 20-N, tal com per exemple preveu una enquesta del PP feta pública ahir, obtenen per primer cop representació a Madrid. A finals de mes els seus militants hauran d'escollir candidat en unes primàries en què els més ben situats són l'exalcalde de Sueca pel Bloc Joan Baldoví i l'expresident d'Escola Valenciana Diego Gómez.
La cara més coneguda és Mònica Oltra, assot personal de Francisco Camps. "No hem parlat de valencianisme polític, sinó que hem sigut valencianisme polític, en essència". Aquesta és la raó principal que Oltra addueix per explicar l'èxit de Compromís, que ha suposat una glopada d'aire fresc per a una consciència valencianista "molt minoritària" però que ara compta amb un "altaveu" de sis diputats. "Nosaltres no hem debatut sobre la identitat valenciana, però cada vegada que hem parlat d'economia, medi ambient, cultura o educació ho hem fet des d'una perspectiva valencianista. I és el que la gent ha percebut; la gent no vol que en parlis, sinó que siguis valencianisme polític", afegeix.
Una altra de les cares noves del valencianisme emergent és el recentment estrenat alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià. Després d'anys de militància i tasques d'oposició com a regidor del Bloc, Sebastià es mostra convençut que "el principal responsable que el valencianisme polític no hagi tingut representació institucional i que fins ara hagi estat marginat és el PSPV-PSOE". Segons la seva opinió, als socialistes sempre els ha molestat la presència d'una força valencianista, que veien com un oponent, ja que "són un partit centralista i molt espanyolista" -remarca-, i per això en "tantes ocasions s'entenen perfectament amb el PP".
La deriva del PSPV
La deriva dels socialistes cap a postulats menys valencianistes -en l'últim congrés van plantejar eliminar de les seves sigles el terme País Valencià- ha donat ales a Compromís, que en els últims comicis va guanyar bona part dels escons perduts pel PSPV. L'alcalde nacionalista d'Almussafes, Albert Girona, explica que Compromís "ha sabut ocupar l'espai" que va deixar buit el socialisme valencià, i espera que l'èxit obtingut en les últimes eleccions autonòmiques i municipals es traslladi a les urnes el 20-N. "Espero que la gent ens vegi com el referent de les necessitats del país. No només de les reivindicacions culturals, històriques i lingüístiques, sinó també com un projecte de futur que aposti per unes infraestructures, un finançament i unes polítiques que beneficiïn el País Valencià", assenyala Girona.
En la mateixa línia del que apuntava l'alcalde d'Almussafes, Sebastià explica que la presència del valencianisme polític en la vida pública sempre ha estat una empresa complicada. "A la invisibilitat a què ha estat sotmès" s'hi afegeix que, per als poders "polític, econòmic i fins i tot religiós", l'existència del nacionalisme sempre ha estat molt incòmoda. Sebastià afirma sense embuts que "són antivalencians", com es demostra "a l'hora de concedir obres públiques, que sempre s'atorguen a empreses de fora", i afegeix, per exemple, que "quan s'han signat els pactes de la política agrària comunitària, tant el PP com el PSOE han marginat els agricultors valencians". Mònica Oltra sosté una opinió similar i critica que el poder econòmic no defensi una postura comuna com sí que passa en altres territoris. "La patronal catalana sí que té molt clar quins interessos defensa, però la valenciana sempre es mostra molt difusa", conclou.
Tot i els entrebancs per consolidar-se en l'esfera pública i política, els moviments socials i culturals del País Valencià passen un bon moment. Com reconeix Sebastià, "la presència i acceptació del valencianisme és més gran que la que es veu als mitjans". Així doncs, destaca "la important xarxa de militància valencianista" a peu de carrer, on col·lectius com Escola Valenciana, el Centre d'Actuació Valencianista o Acció Cultural del País Valencià, i també grups de música d'èxit com Obrint Pas i la Gossa Sorda i escriptors consagrats com Ferran Torrent contribueixen a expandir aquest nou valencianisme.
