Les noves cares de la ultradreta europea

Barcelona."Ara som diferents, els votants ho veuen", deia orgullós Jimmie Akesson, el president dels Demòcrates de Suècia al setembre passat després d'aconseguir entrar al Parlament per primera vegada. Amb només 31 anys, aquest jove amb cara de setciències i una retòrica tranquil·la, ha esgarrapat contra totes les expectatives 20 escons a Suècia. Akesson ha rentat la cara al vell discurs neonazi del seu partit en el temps rècord de cinc anys i ara incideix en les connexions entre immigració i criminalitat.

El jove suec és la cara visible de la nova generació de la ultradreta europea. Un grup de líders que no superen els 50 anys i que han transformat la imatge dels seus predecessors en un discurs modernitzat i sembrat d'odi contra nous enemics. Una reinterpretació del feixisme europeu del segle XX que, en un context de desencís polític i crisi econòmica, no para de créixer. Modernització del discurs

De l'antisemitisme a la islamofòbia, del feixisme a l'odi europeu

De manera subtil però evident, l'objectiu dels nous líders europeus és jugar amb la sospita d'un nou enemic i del possible canvi de l' status quo . Matthew Goodwin, expert en la matèria de la London's Chatham House think tank considera que "la nova generació toca els punts febles de la manera de viure, la cultura i els valors nacionals. Seguint aquesta línia, la minoria immigrant, no és només una amenaça per als llocs de treball i costums socials, sinó també per a la nostra identitat europea i els nostres valors".

Una nova imatge

Els gestos es fan menys rígids i les paraules més serenes

Al gener, Jean Marie Le Pen transferia el lideratge del Front Nacional francès a la seva filla. Amb només dos mesos al càrrec del partit, Marine Le Pen ha aconseguit convertir-se en la tercera força política a les enquestes a França, darrere del partit de Sarkozy, i ha moderat les formes del discurs xenòfob i europeista més recalcitrant del seu pare. El resultat de la segona volta de les cantonals celebrades ahir dóna ànims a una figura mediàtica que s'aprofita del desencís polític general, amb un 55% d'abstenció en les últimes eleccions, i obliga el president francès a endurir el seu llenguatge contra la immigració des del 2007.

Tot i la nova imatge, Le Pen no abandona el discurs més dur i és capaç de relacionar les pregàries dels musulmans al carrer amb l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial. Les imatges varien, i la del Jobbik, el partit d'ultradreta hongarès, continua sent marcial i inspirada en la simbologia nazi. Gabor Vona, el líder de la ultradreta magiar, va crear el 2007 la Guàrdia Hongaresa amb "la intenció de fer un vertader canvi de règim [des del comunisme] i rescatar els hongaresos del colonialisme europeu. El Parlament hongarès va il·legalitzar el cos al desembre del 2008.

L'euroescepticisme

Persisteix l'exaltació nacional i una oposició frontal a la UE

La ultradreta europea va entrar en joc de manera generalitzada després de les eleccions europees del 2009, quan va aconseguir un rècord històric amb 21 escons (un 2,85% de l'Eurocambra). Aquest grup qüestiona el plantejament mateix de la UE. Com és el cas del successor de Jörg Haider a Àustria, Heinz-Christian Strache que ha llançat eslògans electorals com "Vota els autèntics representants del poble en lloc dels traïdors de la Unió Europea". El front comú d'aquest conjunt d'eurodiputats, en què va entrar per primera vegada el Partit Nacional Britànic, liderat pel polèmic Nick Griffin, és que Turquia no aconsegueixi mai ser un estat membre. Segons l'experta en la ultradreta Magali Balent, de la Robert Schuman Foundation, els dubtes que justament té la Unió Europea sobre la integració d'aquest país obren un gran camí a favor d'aquesta tendència.

Els nous enemics

La islamofòbia es converteix en el discurs principal de la ultradreta

Si durant els anys vint i trenta el gran enemic europeu de la ultradreta van ser els jueus i durant els noranta, els refugiats, des del 2000, és l'Islam. "El discurs islamofòbic va trobar un terreny fèrtil després dels atemptats de l'11-S i dels successius a Madrid i Londres", argumenta Balent. A partir d'aquest detonant, la guerra contra el terrorisme i l'argument del "xoc de civilitzacions" s'han convertit en el leitmotiv d'aquests partits.

L'exponent de la radicalitat en aquest aspecte és el líder del Partit per la Llibertat holandès, Geert Wilders, que té entre mans un procés judicial per incitació a l'odi racial interposat per un tribunal d'Amsterdam. LA islamofòbia de Wilders l'ha fet afirmar que, per la seva incitació a l'odi, l'Alcorà pot ser equiparat a llibres com el Mein Kampf i, com a conseqüència, hauria de ser prohibit. El seu partit forma part de la coalició de govern que encapçalen els democristians holandesos.

Les solucions a la crisi

La ultradreta aprofita

el desencís polític de la població

Goodwin considera que la ultradreta no prendrà un protagonisme gaire rellevant però sí que es mantindrà dins l'escenari europeu. Però cal tenir en compte que el desencís polític progressiu de la població i la gran abstenció general, sumat a un augment de les desigualtats socials, juga a favor d'aquesta tendència. Els països escandinaus són els últims a portar la batuta. La ultradreta ja té un paper important a Finlàndia, Suècia i Dinamarca, on la seva líder -Pia Kjaersgaard- és considerada la segona dona més influent del país després de la reina.

Als països mediterranis la situació és diferent i el llast feixista encara perdura entre els partits de dretes majoritaris. És el cas del Poble per la Llibertat de Berlusconi i la Lliga Nord a Itàlia. Catalunya encara no té un gruix de partits polítics en aquest sentit, però el discurs xenòfob relacionat amb la possibilitat de tenir un futur més digne dispara les alertes de la resta de partits.