La llei òmnibus trossejada inclou matisos socials
El Govern ha rectificat després de les crítiques i el projecte definitiu de llei òmnibus arriba trossejat i amb matisos. També ha aprofitat el mes transcorregut per incrementar-ne les dosis de liberalisme.
Barcelona.Un mes després de la presentació de l'avantprojecte de llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica, les més de 3.000 al·legacions i les reunions del Govern amb PSC i ERC per posar-s'hi d'acord li han provocat una neteja facial. L'evolució, que no afecta els pilars de la norma, es va consumar ahir, quan el consell executiu en va aprovar els últims retocs i els tres textos en què s'ha dividit a petició de l'oposició entraven al Parlament ja com a projectes de llei. Incorporaven matisos socials per superar el rebuig inicial i intensificaven la vessant liberal, però també aclarien alguns dubtes.
El portaveu del Govern, Francesc Homs, fins i tot va voler rebatejar el projecte com a "lleis de reactivació i modernització de l'economia i l'administració catalanes", malgrat que va reconèixer que les variacions han estat "més de forma que de contingut". Per a la ciutadania probablement seguirà sent la llei òmnibus.
L'oposició va rebre amb un gest més o menys amable la nova música, a l'espera d'afinar la lletra. El més entusiasta va ser el portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, que va explicar que el seu partit comparteix al 100% els principis d'aquestes normes, tot i que hi presentarà esmenes. El PSC no tindrà una actitud "obstruccionista", segons la seva portaveu parlamentària, Laia Bonet, mentre que la seva homòloga a ERC, Anna Simó, també va mostrar bona predisposició a parlar, tot i que demanarà una sèrie de compareixences de sectors afectats, com el sanitari. ICV-EUiA es manté com el grup més llunyà a l'acord. Per raons oposades, tampoc està del tot content Jordi Pujol, que considera que "esmicolar" la llei òmnibus en dificulta la tramitació i l'alenteix.
Les esmenes introduïdes no tenen gaire abast -excepte l'exclusió dels apartats sobre urbanisme i mitjans públics-, però sí que llimen certes inconcrecions de l'avantprojecte. Homs va subratllar la voluntat mostrada per incorporar el màxim d'al·legacions possibles, malgrat que els pilars fonamentals es mantenen inalterables. Durant el tràmit parlamentari s'assumiran noves esmenes, però l'executiu vol finalitzar el procés abans de finals d'any.
Sanitat pública i privada
Les principals crítiques al text inicial es referien a dos aspectes que afectaven la sanitat pública i que han estat esmenats. D'una banda, el projecte definitiu matisa que el requeriment d'haver estat un mínim de sis mesos d'empadronament per accedir a la xarxa pública no exclou del servei els immigrants, sinó que afecta tan sols els usuaris de turisme sanitari , els que hagin viatjat a Catalunya per fer-hi un tractament al qual no tindrien accés al seu país. D'altra banda, perd rellevància l'apartat que explicitava la possibilitat de llogar els equipaments sanitaris públics a centres privats i, sense negar aquesta possibilitat, el text tan sols indica que, si calgués, s'exigiria el cobrament de l'assistència als "pacients privats" que hagin estat tractats d'acord amb "convenis o concerts".
Organismes culturals
Les organitzacions culturals també van carregar contra la pèrdua de pes d'alguns organismes, que en el projecte definitiu no resulten tan rebaixats. És el cas del Consell Nacional de la Cultura i les Arts o la Institució de les Lletres, que recuperen la seva personalitat jurídica original i veuen reforçades les seves funcions respecte a la proposta inicial. L'Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals -successor de l'ICIC- també guanya alguna atribució. Finalment, el projecte d'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que aglutinarà la gestió de diversos museus catalans, exclou finalment la Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Desocupació d'habitatge
La llei del dret a l'habitatge encara es veu més laminada en el projecte final de llei. S'exclou, per exemple, la desocupació "permanent i injustificada" d'un habitatge com a supòsit d'incompliment de la funció social de la seva propietat. També s'elimina la referència a la construcció de pisos de protecció oficial a través de cooperatives d'habitatge.
Agència Tributària
No prospera la possibilitat que l'Agència Tributària catalana tingui com a funció realitzar estudis sobre "matèria de finançament en general".
Control mediambiental
La llei òmnibus incorpora el silenci administratiu com a forma de validar la llicència ambiental en cas de modificar substancialment l'activitat d'un negoci. Igualment, aquesta llicència també es pot sol·licitar a les oficines de Medi Ambient.
El 'top manta', infracció
El projecte incorpora com a infracció el top manta i apunta tant als venedors com als compradors.
Festius en zones turístiques
Es manté la prohibició d'obrir comerços en zones turístiques l'1 de maig i l'11 de setembre que anul·lava l'avantprojecte inicial.
Autoritat en el transport
A partir d'ara, els empleats dels transports públics tindran la consideració d'agents de l'autoritat.
Territori i paritat
El text final incorpora a la direcció d'alguns organismes representants de certs territoris afectats i, en tres d'aquests organismes, hi afegeix la paritat de gènere a la cúpula com a fita.
