REVOLTES AL MÓN ÀRAB
Crònica 19/07/2011

Els opositors al règim sirià superen el punt de no-retorn

Mònica Leiva
3 min
L'oposició al carrer no s'arronsa, malgrat la repressió Joves sirians amb la bandera del seu país tiren pedres contra les forces de seguretat del president Baixar al-Assad en una de les manifestacions recents a la capital, Damasc. Els opositors surten al carrer cada divendres en diverses ciutats.

PeriodistaQui ho hauria dit. Quatre mesos després de la detenció i tortura de quinze nens que presumptament van grafitejar eslògans contra el règim, a la població de Daraa, al sud, el president sirià, Baixar al-Assad, ha perdut gran part de la legitimitat del seu poble i està en escac. Divendres passat van tenir lloc les manifestacions antigovernamentals més multitudinàries fins ara, amb centenars de milers de persones demanant la caiguda del règim autocràtic dels Al-Assad -de la minoria dels alauites, una branca de l'islam xiïta-, que fa 41 anys que governa Síria. Especialment clau va ser la mobilització en diversos barris de Damasc, on divendres van morir 23 manifestants dels 32 que van perdre la vida a tot Síria. I alhora, l'oposició s'organitza dins i fora del país, donant forma a un nou projecte polític.

El poble es polaritza

Convençuts de la victòria, cada cop més sirians vencen la por

Alienats per l'increment del despotisme i la brutal repressió del règim, l'onada d'ira originada a les zones rurals i tribals del país s'ha anat estenent per quasi tota la geografia siriana, i ha deixat des del 18 de març milers de morts, ferits, desapareguts i represaliats que no fan sinó alimentar un dramàtic crescendo de violència. Tot i l'arribada del dol als dos bastions del règim -Damasc i Alep-, la revolució no ha madurat prou perquè aquells que s'oposen al canvi sentin por d'expressar-ho públicament. L'oligarquia, l'aparell burocràtic, les elits polítiques i militars i les noves classes mitjanes (sorgides l'última dècada en adoptar una economia de mercat) continuen donant suport al règim. Com ho fan gran part de les minories religioses, cristians inclosos, aterrits per un possible ascens islamista. L'administració i els simpatitzants de la dictadura han incrementat el ritme dels actes públics en suport d'Al-Assad. Per contra, aquells que lluiten pel canvi han expressat a l'ARA la seva convicció que el proper Ramadà, en què "cada dia és divendres", serà "un revulsiu definitiu" per a la rebel·lió.

El règim, desorientat

Incapaç de reformar-se sense desaparèixer, es radicalitza

El règim diu que controla la situació però sembla que actua a la desesperada per satisfer dos bàndols enfrontats. Empresona i, alhora, indulta. Deroga la llei d'emergència en vigor des del 1963 però manté les pràctiques de terror dels serveis de seguretat i la impunitat. Legalitza el dret a manifestar-se i obre foc contra els assistents. Parla de llibertat d'expressió però persegueix els periodistes que varien la versió oficial i bloqueja l'entrada d'informadors internacionals. En paral·lel, tot i la resistència mostrada pels diferents cossos de seguretat i l'aparença monolítica de la classe dirigent, augmenten els informes sobre desercions i motins a l'exèrcit, sobretot entre els comandaments intermedis, que s'escapen del control directe dels Al-Assad i el seu cercle.

L'oposició, clau

Tot i les divergències, comencen a oferir garanties

Dissabte, centenars d'opositors sirians liberals, seculars, islamistes i kurds a l'exili es van reunir per tercer cop aquest any a Istanbul per preparar la transició cap a un estat sirià "civil, pluralista i democràtic". I no estan sols. També a Damasc grups d'intel·lectuals dissidents i opositors comencen a reunir-se i debatre, de vegades sota la sorprenent protecció del règim, com el 27 de juny, però habitualment de manera clandestina. L'oposició, composta per grups amb reivindicacions molt diverses, està debilitada per la desconnexió geogràfica i per la manca d'un lideratge unificat, però l'esborrany d'un primer full de ruta i la creació d'un organisme permanent de coordinació a Turquia podrien ajudar a allunyar els fantasmes de l'islamisme, la guerra o les lluites sectàries que encara immobilitzen sectors significatius de la població.

Comunitat internacional

Turquia mou fitxa davant l'immobilisme de l'ONU

Durant dècades les polítiques d'Occident a la regió han prioritzat mantenir els moviments islamistes sota control i garantir l'estabilitat de la zona per sobre de la democràcia i els drets humans. En aquest sentit, els estats occidentals temen que la caiguda sobtada del règim sirià pugui arrossegar l'Orient Mitjà a una inestabilitat més forta. La visita dels ambaixadors dels Estats Units i de França aquest mes a la localitat de Hama ha servit per apujar significativament la moral dels dissidents però també per posar en relleu la mala situació de les relacions diplomàtiques i la necessitat d'Occident de reformular les seves polítiques a la zona.

Turquia, pressionada per la seva opinió pública -que com a Síria és majoritàriament de credo sunnita- i preocupada pel desenvolupament dels esdeveniments a la seva frontera sud, està mirant de facilitar una transició ordenada a Síria. Pretén evitar així que una situació d'inestabilitat pugui acabar arrossegant les seves pròpies minories kurdes i alauites, vinculades emocionalment i històricament amb les comunitats homòlogues de Síria i l'Iraq. A més, com a única democràcia contemporània governada per islamistes, Turquia vol erigir el seu model moderat, mantenint allunyades les pressions exercides per l'Aràbia Saudita i l'Iran per estendre la seva influència en una regió en plena efervescència.

stats