"Estic molt orgullós que el meu fill continuï"

Barcelona.Fa una mica més d'un any, al mes de desembre del 2009, el Joan Maria Barenys, productor d'avellanes, olives, fruites i hortalisses de la comarca del Baix Camp i que, a més, tenia una parada al Mercat del Camp a la Canonja (Tarragonès), on venia tomàquets, cireres i alguns préssecs, es va jubilar. Se sent afortunat que el seu fill Josep Maria hagi seguit amb el negoci familiar, malgrat que "això no passa molt sovint perquè en molts casos quan un pagès es jubila la seva explotació ha de tancar perquè no hi ha un relleu generacional al darrera, ja que els fills decideixen abandonar el camp i dedicar-se a una altra professió", explica.

Està convençut que avui en dia "t'ha d'agradar molt fer de pagès, ja que cada vegada hi posen més dificultats i traves". A més, afegeix que "per ser pagès no es pot començar sense res ja que la inversió a fer és molt important i has de tenir alguna cosa de sortida". Una complicació que apunta que és encara més accentuada en el sector ramader, on és "més complicat començar de zero". Per això està tan orgullós que el seu fill hagi decidit continuar, encara que assegura que continua "patint com quan treballava", ja que molts dies s'apropa fins als camps, i els problemes com els causats per les inclemències meteorològiques o els "baixos preus als que se'ns paguen les nostres produccions, que en molts productes es mantenen igual que fa anys" els viu igual que abans perquè, com explica, no deixa de ser un negoci que ha pujat ell i que ha cedit al Josep Maria, en el qual té dipositada tota la seva confiança.

Sense pausa

De totes formes, és conscient que si volgués podria viure més tranquil, sense tantes preocupacions, doncs està jubilat, però assegura que no pot: "Potser encara fa poc temps que ho he deixat i com sempre ho he viscut amb tanta intensitat i passió se'm fa difícil no pensar-hi, ni donar la meva opinió al respecte". El fill d'en Joan Maria, el Josep Maria té 34 anys i s'ha decantat més pel tema de les hortalisses i de les olives, "perquè el de les avellanes ja fa anys que és un sector amb moltes dificultats i problemes".

Afirma amb convicció que és pagès pel seu pare que li ha facilitat bastant el camí, encara que explica que també ha hagut de lluitar i guanyar-s'ho: "Per un costat ho porto amb il·lusió i per l'altre, no. Si d'aquí cinc o deu anys es guanyen diners, hi haurà pagesos, però si no es així cada vegada quedarem menys".

Relleu generacional

El Josep Maria té un petit conflicte i és que no té clar que li agradés que el seu fill continués fent de pagès. D'una banda, diu que sí, perquè seria continuar amb l'empresa familiar, però de l'altra no ho veu bé, perquè quan es retirés voldria estar tranquil i no preocupat per com li va el negoci al fill. Explica que per tots aquests motius, "cada dia és més complicat viure de la terra" i els preus que els paguen, "no acompanyen, perquè en molts casos estan per sota costos".