La pacificació reforçarà la majoria sobiranista basca

Barcelona.Les conseqüències del cessament de l'activitat armada d'ETA no comportaran només canvis de llibertats individuals. Ben al contrari, el pas de l'organització armada arriba després de la decisió del conjunt de l'esquerra abertzale d'optar per vies exclusivament polítiques. Els bons resultats de Bildu el 22-M van servir per confirmar l'èxit d'aquesta nova orientació i per acabar d'encarrilar el procés d'unificació del moviment, que es presenta unit el 20-N en la coalició Amaiur. Una nova força política que té molt de camí per córrer i que opta fins i tot a convertir-se en la primera força basca.

En les municipals de fa cinc mesos, Bildu es va convertir en la candidatura amb més alcaldes i regidors al País Basc, amb 953 edils. Com que els principals suports els va rebre en municipis petits i mitjans -excepte en les sonades victòries a Sant Sebastià i a la diputació de Guipúscoa-, el PNB es va mantenir com a primera força en nombre de vots, amb 336.759. Tanmateix, sumant les paperetes de Bildu i Aralar -units ara a Amaiur-, l'esquerra abertzale només es queda uns 16.000 vots per sota i supera de llarg el PSE -amb uns 180.000-. A Navarra, Bildu quedava lleugerament per sota de Nafarroa Bai -que unia PNB i Aralar- i PSE i lluny d'UPN.

El diferent vot a les autonòmiques i el repartiment no equitatiu dels diputats dificulta fer-ne extrapolacions al Parlament, però si s'uneixen els resultats de les forces de l'esquerra abertzale del 1998, en plena treva, i es comparen amb els últims dels partits espanyols, el resultat és un empat a 20 diputats entre el PNB i Amaiur, que quedarien per sota del PSE -amb 24- i doblarien el PP. Amb aquestes xifres el govern actual de Patxi López (PSE), amb l'únic suport dels populars, seria impossible. Els resultats del 22-M, a més, apunten que la victòria socialista seria força més difícil que en les últimes autonòmiques basques del 2009, però confirmen el frec a frec entre els nacionalistes conservadors i els d'esquerres.

La consolidació d'una marca

Els resultats del pròxim 20-N seran un bon termòmetre per veure l'evolució dels suports a una candidatura unitària de l'esquerra abertzale. Les enquestes prèvies a l'anunci d'ETA dibuixaven un possible empat entre Amaiur i el PNB -fins i tot amb grup propi per a cadascú-, però el nou escenari fa imprevisible la distribució final.

Tanmateix, després de les eleccions espanyoles, arribarà el moment de consolidar una coalició amb membres d'orígens molt diferents. Per una banda, EA prové d'una escissió del PNB, Aralar va sortir de Batasuna i Alternatiba reuneix antics militants sobiranistes d'Ezker Batua -la marca basca d'IU-. I, de l'altra, els independents de l'esquerra abertzale, de l'òrbita de l'antiga Batasuna, encara no tenen una estructura de partit per organitzar-se -tot i que la pacificació pot facilitar la legalització de Sortu, encara pendent del Tribunal Constitucional-. En conjunt, partits molt diferents i amb tradicions molt diverses que disten, més enllà de l'actitud davant la lluita armada, a escala ideològica i de praxi política. Mantenir l'estructura de coalició o avançar en la unificació serà una decisió complexa i no mancada de dificultats, igual que no patir trifulgues internes en el dia a dia polític.

Aquest matí l'esquerra abertzale valorarà l'anunci d'ETA, però les forces integrades a Amaiur van reclamar ahir als estats espanyol i francès que moguin fitxa, en línia amb la conferència internacional. Per contra, PP i PSE van insistir que l'organització armada havia estat "derrotada". Patxi López, però, finalitzarà abans d'hora el viatge als Estats Units per reunir avui el seu govern. El PNB, al mig, es va oferir a col·laborar per avançar cap a la "reconciliació i la concòrdia".