Mona Afeiche Choueiri: "Som un país democràtic, però pots tenir drets i no ser lliure"

Grega ortodoxa i advocada des del 1967, es considera activista de la societat civil. És membre de la Bar Beirut Association, que defensa ciutadans sense recursos davant dels tribunals, i presideix l'ONG d'ajuda a joves desfavorits Père Afif Osseiran, així com l'Associació de Libaneses Universitàries. Va ser ministra de l'últim govern de Saad Hariri.

Què ha de fer una dona al Líban per accedir a un alt càrrec polític?

Hi ha la mentalitat que l'home és l'únic que pot arribar-hi. Si una dona vol arribar al Parlament, ha de tenir diputats que li donin suport, partits que apreciïn el seu paper.

Com va arribar, vostè, a ministra?

De vegades, la porta s'obre. El president em va trucar. Jo feia més de 34 anys que era militant de la societat civil, treballava en ONGs sobre drets humans, contra la violència...

Com es lluita contra la violència?

La llei penal diu que si algú és violentat ha d'anar als tribunals, però aquí hi ha maltractaments, hi ha violacions, i les víctimes no saben on anar. No poden pagar-se un advocat i, si van a la policia, creuen que pegar a la dona és normal.

Elles coneixen les lleis?

La dona ha de tenir consciència que té drets, que som un país democràtic. La llei parla de no-discriminació, però si no ets advocat no coneixes la llei. Per exemple, no saben que poden anar a la cort de justícia per maltractament. Elles no volen estar sotmeses a l'home. Volen llibertat. Si preguntes a dones no activistes sobre la seva situació al Líban, moltes diuen que són lliures. Potser diuen que tenen llibertat. Sí, poden sortir de casa i viuen millor que a molts països, però si són maltractades o si han de demanar permís al marit per viatjar, això és llibertat? La dona existeix i és com l'home, no està ni per sobre ni per sota, però pots tenir tots els drets i no ser lliure. El marit ha d'ajudar a casa, no només viure-hi.