18/03/2012

El país que podria arribar a ser

2 min
Una dona mostra un signe religiós en una protesta nacionalista i antigai a Belgrad.

La Sonja Mitrovic té els ulls d'un blau transparent, i gairebé se li neguen quan parla de com "batega" Belgrad. Va marxar de Sèrbia el 2004. Amb l'assassinat del reformista Zoran Djindjic a mans d'un pistoler ultranacionalista que volia venjar la detenció i lliurament al Tribunal Penal de l'Haia de Slobodan Milosevic, la Sonja va dir prou. "M'enyoro del país que podria arribar a ser", confessa en un català suau.

Sèrbia viu una transició incompleta i dolorosa des de fa una dècada. És com aquell edifici tan alt que durant anys va ser la seu del partit de Milosevic, i havia fet de quarter general del Comitè Central del Partit Comunista Iugoslau. Un míssil nord-americà el va destruir el 1999 durant la guerra de Kosovo i avui aquell símbol de l'antic règim s'ha convertit en un gratacel de grans finestrals de vidre en mans privades, que l'han omplert d'oficines, seus de bancs estrangers i un centre comercial. L'edifici és també l'exponent dels nous negocis amb tuf de corrupció i nepotisme, de les connivències que s'han teixit entre la política i una nova classe adinerada. Sèrbia camina cap a aquest país que podria arribar a ser, amb contradiccions i reculades, amb l'energia d'uns i l'immobilisme i la rancúnia d'altres.

Por i atur

Srdjan Dragojevic és un cineasta que l'any passat va aconseguir atreure mig milió d'espectadors a les sales de cinema sèrbies per veure un dels hits de la temporada. Parada , una comèdia sobre una parella homosexual que vol organitzar una desfilada de l'orgull gai a Belgrad, és el retrat àcid d'un país on l'homofòbia i la violència al carrer s'han convertit en el refugi de joves i de vells combatents. L'any 2010 una desfilada gai va poder completar per primera vegada el recorregut previst. Per cada participant hi havia cinc policies per garantir-ne la seguretat, i sis manifestants en contra. "És culpa de la por i el desconcert que provoca la situació econòmica", explica el director de cinema.

Les derrotes pesen en la memòria, i la frontera de Kosovo, com moltes altres línies divisòries als Balcans, encara supura. Les màfies hi controlen el contraban de tabac i alcohol, i les institucions polítiques serbokosovars s'aferren al seu lligam amb Belgrad. Però la principal preocupació dels serbis és l'atur. Aquest 23,7% oficial que no té feina. Una xifra que s'ha doblat en només tres anys i ha alimentat la decepció.

Sèrbia ha fet aquest mes un salt endavant aconseguint l'estatus de candidata a entrar a la Unió Europea. Ha estat la clau perquè el president prooccidental, Boris Tadic, convoqués finalment aquesta setmana eleccions generals i locals per al pròxim 6 de maig. Les enquestes no l'afavoreixen. El candidat del Partit Progressista de Sèrbia, el populista Tomislav Nikolic, un nacionalista de la línia dura reconvertit, va de moment per davant en la intenció de vot. Queda tota la campanya i encara s'ha de veure si la carta europea hi jugarà o no a favor.

stats