OBERTURA DEL PAS DE RAFAH
Crònica 29/05/2011

Els palestins ja poden creuar cap a Egipte

David D. Kirkpatrick
4 min
La diferència d'uns metres de frontera Centenars de palestins van esperar ahir durant hores per ser els primers a celebrar el dia històric  de la reobertura permanent del pas de Rafah. Per a molta gent, creuar els metres de frontera suposa retrobar-se  amb familiars i amics que fa anys que no poden veure a causa del bloqueig israelià sobre la franja de Gaza.

The New York Times / Rafah.Centenars de palestins residents a la franja de Gaza arribaven fins a Rafah en autobusos plens, amb els qual creuaven cap a Egipte pel pas de Rafah, ahir reobert. És la prova tangible de la sortida de quatre anys de bloqueig israelià.

"Crec que això és l'inici de la llibertat", deia Hasna al-Ries, de 45 anys, un dona que viu a Gaza i que esperava per passar cap a Egipte per poder visitar els seus fills, que estudien al Regne Unit. "No et pots imaginar com hem patit", deia.

Tot i que un alleujament gradual dels controls fronterers en l'últim any havia permès que alguns palestins de Gaza creuessin el pas de Rafah -entre els quals hi havia estudiants o persones que requerien tractament mèdic-, molts dels que ahir feien aquest viatge deien que per a ells era una nova dosi d'esperança el fet que Egipte hagi decidit no imposar el bloqueig israelià sobre aquesta part dels territoris palestins. Celebraven la decisió com un gest humanitari amb els residents a Gaza, però també com una important concessió que ha de permetre fer possible la reconciliació negociada per Egipte entre Hamàs, que controla la franja de Gaza, i Fatah, que governa Cisjordània. I també recordaven que la revolució a Egipte ha portat un nou esperit.

"La gent està fent ús dels seus drets, i quan els egipcis es revolten, això ajuda els palestins", diu Faris Awad, de 48 anys, que ahir tornava al Caire per primer cop en els últimss quatre anys. Hi anava a visitar la seva família i hi arribarà just a temps per assistir a un casament.

El simbolisme de Rafah

Durant anys, el pas fronterer de Rafah ha estat l'emblema geogràfic de la dificultat de les relacions entre Egipte i Israel. Durant el govern de Hosni Mubàrak, la determinació d'Egipte per assegurar la frontera va representar davant del món àrab la prioritat egípcia de fer prevaler l'aliança amb Israel i els Estats Units per davant de la solidaritat amb els seus companys musulmans que viuen en la misèria a Gaza. A dins d'Egipte, el segellament de la frontera era un projecció de la imatge de Mubàrak, que simbolitzava la seva oposició als islamistes. Per als palestins, era una traïció.

Per a Israel, Rafah era el record de la superficialitat de la seva aliança amb Mubàrak, ja que mentre les seves forces de seguretat tancaven la superfície de la frontera, Hamàs i els seus simpatitzants egipcis continuaven enviant armes i subministraments a Gaza per una xarxa no secreta de túnels subterranis. Menys reconeguda era l'altra funció del pas de Rafah, que feia de vàlvula de seguretat per ajudar a fer arribar a Gaza l'assistència humanitària i evitar que la crisi anés a més.

Un dia de retrobaments

Musbah Mohamed Halawin, de 59 anys, esperava ahir a la seva cadira de rodes per viatjar al Caire per primer cop en 30 anys i parlava dels egipcis com a "germans". "Egipte és l'únic que ens queda a banda de Déu", deia.

Samah Ahmad, de 30 anys, va celebrar amb un petit ball al vestíbul del punt de control fronterer el fet de tenir segellat finalment el seu passaport palestí. Deia que havia intentat creuar dues veagdes en els últims deu dies. El primer cop li van negar el pas les autoritats palestines. El segon, les egípcies. Ahir deia que planejava fer un viatge a Turquia per trobar-se amb activistes i parlar sobre com s'ha de construir la negociació entre Hamàs i Fatah. "Ara comença la nostra revolució, no per enderrocar el govern palestí, sinó per reconstruir-lo", deia Samah.

Molta gent veia en la reobertura una extensió de les concessions que ha fet Israel l'últim any, després de l'incident de la flotilla. A més, després de la revolució, Egipte també va començar a reduir les restriccions. A principis del maig, la frontera ja estava oberta alguns dies per setmana. Amb la reobertura actual, permanent, se'ls permetrà creuar set dies a la setmana, però deixa en vigor algunes limitacions. No es permet l'entrada de subministraments per via marítima. Les autoritats egípcies van dir ahir que esperaven poder permetre aviat que entrin alguns productes per la frontera. A més, encara hi ha restriccions per a les persones. Les dones i els nens poden passar lliurement, però els homes d'entre 18 i 40 anys necessiten un visat especial.

Fala al-Helow va permetre que el seu fill de 16 anys no anés a l'escola i el va portar a veure la històrica reobertura de Rafah, i van poder entrar a Egipte per visitar un germà malalt que estudia al Caire. El seu marit encara no té el permís per creuar. Ahir l'entrada de la banda egípcia va estar buida gran part del dia. En canvi, la banda de Gaza era un constant anar i venir de centenars de palestins en desenes d'autobusos plens a vessar. Molts, però, van arribar amb massa expectatives. Abu Mohammad, de 70 anys, ha viscut sempre a la ciutat egípcia d'Al-Arish. Ahir va arribar a Rafah amb l'esperança de poder entrar a Gaza per primer cop en 30 anys i veure la seva família. Però les autoritats palestines tampoc li van expedir el permís d'entrada.

stats