Amb pany i forrellat
L'absolució del jutge Baltasar Garzón del delicte de prevaricació en el cas de les víctimes del franquisme és una de les operacions jurídiques de més profunditat de les últimes dècades a Espanya, una autèntica obra mestra, una filigrana digna d'aparèixer als millors manuals de dret. D'una sola tacada s'ha deixat establert que els crims de la dictadura no són matèria penal (tot i que els jutges demostren un mínim grau d'humanitat en admetre que "la recerca de la veritat és una pretensió tan legítima com necessària") sense haver de condemnar el jutge més famós i evitar així un escàndol internacional de grans proporcions. Ahir la Transició va quedar definitivament barrada amb pany i forrellat. I el fet és que la democràcia es desentén de la reparació jurídica dels que en van ser defensors davant la barbàrie feixista.
