En antigues cases abandonades i mig derruïdes, en furgonetes, barraques i, fins i tot, en tendes de campanya o caravanes. Campi qui pugui al parc natural de Collserola. El barri de Can Rectoret -encara al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona- viu el seu particular boom d'arribada de nous veïns. No ho fan, però, per la via convencional. No compren cases a antics propietaris, ni en construeixen de noves -impensable en ple parc natural-, sinó que improvisen la seva forma d'habitatge a l'estil dels antics barris de barraques i punxen aigua i llum per garantir-se uns mínims de confort. Els sostres de plàstic, d'un to blau elèctric, els delaten. També la precarietat de moltes parts annexes a les antigues cases i, en alguns casos, els diferents vehicles que els permeten mantenir un estil de vida seminòmada aparcats al jardí .
Si anys enrere l'infrahabitatge es concentrava a la muntanya de Montjuïc, d'un temps ençà l'increment de la pressió municipal pràcticament ha eradicat aquest fenomen a la zona, però el problema no ha desaparegut del tot. S'ha desplaçat i ha variat lleugerament de forma, perquè a Collserola la majoria de les cases no es creen del no-res com passava a Montjuïc, sinó que s'adapten antigues finques en estat d'abandonament, que els nous inquilins tunegen per compensar mancances com ara els forats als sostre o les parets caigudes. L'Ajuntament de Barcelona té constància d'una quinzena de cases d'aquestes ocupades al barri, però l'associació de veïns xifra en un centenar les persones que viuen de diverses maneres precàries a la zona. Tot i que es tracta d'un fenomen que ve de lluny, l'arribada de nous inquilins s'ha disparat els últims tres anys, tal com s'han encarregat de fer constar els veïns de manera reiterada en les audiències públiques del districte.
Amalgama legal
Demanen contundència municipal, però el problema és que la majoria d'aquestes parcel·les són de titularitat privada i el consistori assegura que està lligat de mans per actuar més enllà de notificar a la propietat la situació del seu terreny. Moltes d'aquestes cases van quedar buides quan es va començar a legalitzar la situació constructiva a les Planes, sobretot a partir del pla parcial del 1980, que va posar ordre a la urbanització precària que havia regnat històricament als vessants de la vall de la Rierada. La irrupció de parcel·les on està prohibit edificar va suposar en aquell moment un tomb per al paisatge de la zona i molts propietaris van marxar.
És per això que el president de l'associació de veïns de Can Rectoret, Josep Lluis Lorente, destaca que el fenomen dels ocupes és "més un efecte de la gestió de l'espai que s'ha fet històricament al barri, que no pas la causa d'un nou problema", i exigeix a l'Ajuntament "més contundència" a l'hora d'afrontar la situació.
Un dels retrets que fan als nouvinguts és que les seves cases, en la majoria de casos, no compleixen "uns mínims d'higiene i seguretat, més que exigibles en una zona tan sensible com Collserola". Els incendis són la principal por, sobretot des que el centre cívic del barri va cremar el desembre del 2008. Ara s'està refent, però sense fusta.
