"Si penséssim més sovint en la mort, gaudiríem cada instant"

André Compte-Sponville (França, 1952) és un seductor que reivindica la felicitat quotidiana i el plaer amagat en les petites coses. Acumula legions de seguidors, i sobretot seguidores, arreu del planeta que han descobert, gràcies a ell, que el benestar no és una utopia. En el seu últim llibre, El Placer de vivir (Paidós), recull més de cent articles seus en què demostra que la filosofia pot ser una eina molt útil.

Diuen de vostè que és un dels pocs filòsofs actuals que connecten amb el gran públic. Com ho fa?

Sent tan clar com puc. Els filòsofs grecs ja s'adreçaven al gran públic i molts segles després Montaigne, Decartes, Pascal, també. El problema és que al segle XIX, sota la influència dels alemanys, la filosofia es va convertir en disciplina universitària, reservada a especialistes. Jo he volgut reprendre aquest ideal.

Diu que l'objectiu de la filosofia és la felicitat. Vostè ho ha aconseguit?

La filosofia ens du a la felicitat a través de la veritat. Es tracta de pensar millor per viure millor. Si esperem que la filosofia ens doni una felicitat absoluta i permanent, no funcionarà. La felicitat no depèn de nosaltres, està condicionada per molts factors. En canvi, som més feliços amb la filosofia que sense ella.

Hauríem d'entendre la filosofia com una eina útil per a la vida?

Sí, útil però no miraculosa. Amb filosofia o sense la vida és difícil.

La moral és un concepte que travessa el seu llibre. Tenim problemes amb la moral?

Sí, per dues raons: portem 20 segles de cristianisme i estem assistint a un procés de descristianització. Tenim por que si desapareix la religió desaparegui la moral.

I la segona raó?

És la moral sexual. Estic segur que vostè té els mateixos valors que la seva àvia. Segur que ella posava la generositat per davant de l'egoisme, com vostè; la sinceritat per sobre la mentida; l'amor per sobre de l'odi, però en el tema de la sexualitat segur que vostè i la seva àvia no tenen els mateixos conceptes. I per això, les àvies creuen que els joves no tenen moral. Jo penso que els joves d'avui tenen més moral que els seus avis.

Per què?

Perquè la moral no regula la nostra vida sexual. L'alliberament de la dona és un progrés i les relacions entre homes i dones joves d'avui són més morals. Contràriament al que pensa la seva àvia, la societat és més moral avui. El que passa és que l'àvia confon la moral amb el pudor.

Si el capitalisme és moralment insatisfactori però econòmicament eficaç, tenim alternativa?

El capitalisme és amoral perquè no funciona sobre la base de la virtut, de la generositat o del desinterès. És egoista. I per això és tan eficaç econòmicament. Per això necessitem el dret i la política, per compensar. Hi ha dos errors a evitar: convertir l'estat en creador de riquesa i esperar que el mercat administri justícia. L'estat no pot crear riquesa i el mercat no pot crear justícia, això només ho pot fer l'estat.

Explica que en el moment en què es tenen fills queda prohibit no prohibir. Cau el lema del 68.

Sí. Jo era dels que ho deien però vaig tenir fills i vaig entendre que els volia transmetre una valors: justícia, respecte, amor, generositat...el que jo havia rebut. Els que passen per la paraula, per l'exemple però també per l'autoritat i per les prohibicions. Per educar un nen, l'amor no és suficient. Cal autoritat. Quan es tenen fills queda prohibit no prohibir.

Al llibre hi ha una mirada escèptica cap al maig del 68.

La meva mirada és ambivalent. En tinc un gran record perquè va ser una sort per mi ser en aquell París del 68. Però també sóc reticent, totes les ideologies que van sortir del 68 han estat feixugues i fins i tot nefastes, sobretot pel que fa a l'escola i l'educació.

Per què?

A força de celebrar la llibertat, l'espontaneïtat, la creativitat i el plaer hem oblidat que l'escola ha de donar suport al treball, a l'esforç i a la disciplina. Les idees del 68 han estat negatives per a les nostres escoles, que avui en dia són més injustes que fa 50 anys i funcionen malament, precisament per la manca de treball, d'esforç i de disciplina.

Creu que als joves d'avui en dia els falta somiar com feien vostès?

Nosaltres somiàvem una revolució, els joves d'avui són molt més lúcids i s'ocupen de salvar el planeta. L'ecologia és una antiutopia perquè ens diu que no tot és possible, que ens hem de resignar a una certa forma de penúria.

Repeteix que hem d'aprendre a gaudir la vida, i la mort pot ser la nostra aliada en aquesta tasca, perquè ens recorda que la vida s'acaba.

La mort forma part de la vida, si no l'acceptem no podem estimar la vida ni gaudir-ne.

Cal que la gent se'n recordi més?

Sí, i tant. Gide deia que si no pensem gaire en la mort no podem gaudir dels petits moments de la vida. Si penséssim més sovint que morirem, gaudiríem més de cada instant, que seria preciós i únic, i el faríem més valuós. Gaudiríem més de la nostra vida.