El perill de perdre la riquesa acumulada

Espanya corre el perill de llevar-se després d'un somni meravellós, en el qual el conjunt de l'Estat es podia homologar, per primera vegada a la seva història, amb els països europeus més potents. La reacció ha de ser ràpida per fugir d'aquest perill real. Espanya ha crescut molt en els últims anys, però en relació amb el seu entorn europeu, torna a la mateixa posició que el 2002. Queden molt lluny ara els comentaris del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, quan afirmava que Espanya estava en condicions d'atrapar França o, fins i tot, Alemanya. El perill és perdre una dècada o més, condemnant tota una generació de joves a la paràlisi. Espanya ha de fer els deures, tenint en compte una dada: ni en el millor moment de la seva història l'atur ha estat per sota del 8%. Però és veritat que ara la situació de qualsevol país de la Unió Europea depèn del conjunt de polítiques i decisions que es prenguin a Brussel·les. I la rigidesa que marca Alemanya pot ser letal per a països com Espanya, que necessita créixer urgentment.