BarcelonaEl cor de Macià no es va exposar a mode de relíquia a l'església de la Ciutadella, com s'havia planejat. Ni tampoc va ser sotmès a cap procés de metal·lització. La caixa de plom on s'havia dipositat amb formol va romandre durant sis anys a la caixa forta de la conselleria de Finances. Amb la derrota en la Guerra Civil, i abans que l'exèrcit sollevat entrés a Barcelona, la dona de Josep Tarradellas, Antònia Macià -sense parentiu amb el president difunt-, se'l va endur a l'exili. La decisió de treure'l de Catalunya va ser de Lluís Companys, segons va assegurar Tarradellas l'any 1979 a La Vanguardia , perquè ell fins aquell moment ignorava de la relíquia. La família Tarradellas es va establir inicialment a Saint-Raphaël, al departament francès de Var, a la Provença.
L'any 1942, la mare i la dona de Tarradellas es van traslladar a Lausana, Suïssa. Segons Tarradellas, durant el viatge en tren els gendarmes van detenir-les. Hi va haver un breu embolic fins que es va comprovar que, en efecte, la caixa de plom no era cap artefacte explosiu. Tres anys després, els Tarradellas es van establir a Saint-Martin-le-Beau, prop de Tours, al departament francès d'Indre-et-Loire. El cor va romandre a la finca familiar fins que el 1955 l'aleshores ja president de la Generalitat va posar-lo a la caixa forta número 22 del banc Société Générale de Tours, segons la documentació consultada per Oriol Cortacans a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
Un líquid estrany
El 12 d'agost del 1965, Josep Maria Bricall, aleshores un jove llicenciat en econòmiques, havia anat a veure Tarradellas, que en aquell moment va rebre una trucada que el va deixar glaçat. Era el director del banc que, alarmat, el reclamava perquè per una de les seves caixes fortes "s'hi filtrava un líquid estrany". L'endemà, segons va explicar Bricall l'any 2003 a La Vanguardia , van anar plegats a rescatar el cor per retornar-lo a Saint-Martin, d'amagat d'Antònia Macià, a qui la relíquia l'anguniejava. D'aleshores ençà, Tarradellas va provar de retornar el cor a la filla del president, Maria Macià, que, segons ell, evitava la qüestió.
Com si anés lligat a la recuperació de l'autonomia, el periple del cor no va acabar fins gairebé quaranta anys després. L'any 1977, Tarradellas va retornar a Catalunya i la caixa de plom, juntament amb la resta de les seves pertinences, va ser traslladada a la Casa dels Canonges. El 9 d'octubre del 1979 va tenir lloc el lliurament oficial del cor a Maria Macià i es va procedir a enterrar-lo al costat del cos del seu propietari a Montjuïc.
