TENDÈNCIES
Crònica 19/02/2011

La perruqueria juga a amagar-se

Eugènia Sendra
3 min
Fidels al perruquer El tracte genera empatia entre el client i el professional,  un vincle que pot durar  molts anys.

Buscar el local que té la paret verda en un carrer poc transitat, travessar una botiga i un jardí per arribar a una illa, ascendir a un àtic insonoritzat o córrer la cortina de vellut per accedir al camerino. Són les pistes que condueixen a espais privilegiats i sorprenents, contrasenyes que obren la porta de la perruqueria d'autor. A l'interior, els colors, el mobiliari i les línies destil·len comoditat i un cert luxe: l'ambient és relaxat i tranquil. Els perruquers conviden els clients al seu taller i volen fer-los sentir com a casa.

Les revolucions estilístiques de color i formes del pentinat han marcat el tempo a la perruqueria, però en paral·lel al servei de tota la vida s'han desenvolupat els perruquers d'autor, artistes del cabell i professionals rupturistes que han deixat una empremta d'aquest caràcter als espais que habitaven. Quin valor atorguen al seu taller els professionals que hi treballen? La prova de la importància d'aquests espais és que l'interiorisme i el bon tracte amb el client es perceben com els elements diferencials.

Durant molt de temps l'estètica de laboratori -les parets blanques, la netedat, un cert aire clínic- va ser la que imperava, però a l'actualitat no hi ha una avantguarda clara, "tot està inventat i toca reinventar-se", afirma el director de Pódame, Sergi. Amagar-se, fer-se un punt inaccessible, jugar amb la clandestinitat, personalitzar l'espai de treball i apostar per un ambient còmode i casolà és la "tendència".

La filosofia, "estar bé"

L'ideòleg del 5º 1ª, Juan, defensa "la perruqueria amb concepte", un ideal basat en la premissa que cada nou negoci ha de néixer amb un estil diferent; això s'aconsegueix, explica, creant un vincle amb l'interior, interrelacionant-lo amb la passió del seu amo. "En el meu cas és la música". Quan s'accedeix al seu "taller", situat en un àtic de la ronda Universitat, l'escenari crida l'atenció. "Volia que fos com una casa, volia fer un espai acollidor i no tan eclèctic com pot ser una perruqueria". El disseny, de Francesc Pons, es defineix per les línies senzilles i l'ús de matèries nobles. Malgrat el punt de brutalitat (el contrast és, sobretot, cromàtic), les vistes, l'espai i la música conviden a entrar en un estat en què es perden les referències i domina la sensació de no ser enlloc.

La perruqueria satisfà unes necessitats higièniques, estètiques i psicològiques i la intimitat és part de la seva essència, segons Laia Pérez, colorista i responsable de Le Salon de Passeig de Gràcia. Considera que ubicar el saló al costat d'un jardí en un interior d'una illa de l'Eixample reforça aquesta idea i, a més a més, té encant -l'anècdota és que sovint reben trucades de clients que no saben com arribar a la perruqueria-. Un cop a l'interior, de nou, el cos entra en estat de vigília. "És com ser en una illa a Barcelona, el client entra i diu: Vull gaudir d'aquest moment". A Le Salon el ritual comença amb un te; també s'ofereix al client l'experiència gairebé rousseauniana de fer-se el color, tallar-se el cabell o maquillar-se a la carpa del jardí. Són els valors afegits dels espais petits, amb un punt exclusiu i per a connaisseurs . Pérez reconeix que són centres amb un cert luxe i que, com a tal, es paguen; els superen les perruqueries a les quals s'ha d'accedir amb recomanació o les sessions de 200 € amb un colorista a hotels de Londres i París.

La tisora com a fil musical Marcel Montlleó reprèn l'argument de la perruqueria que aposta pel concepte "com a casa". "Es potencia aquest actiu i es dóna un valor diferent als espais d'autor". Per això és cada vegada més habitual veure com la gent aprofita l'espera per treballar amb el portàtil mentre té com a fil musical el soroll de les tisores, com passa a Pódame. El seu propietari apunta la globalització com una de les causes del retorn a la familiaritat, el confort i l'austeritat; i aquesta filosofia és la que ha aplicat al "teatre", com alguns veïns del Raval anomenen la seva perruqueria. "He optat per posar poca llum i en punts estratègics perquè no intimidi, i la decoració és totalment funcional, ho hem dissenyat tot amb els amics", reconeix Sergi.

Lleugerament velades per al gran públic, cada perruqueria és un petit món, el que projecta el seu creador, un professional que domina la cadència del tracte i investiga la creativitat.

stats