El pes de la història i de la justícia
El veredicte contra Jacques Chirac es va anunciar ahir al mateix gran saló on fa segles es va sentenciar a mort Maria Antonieta durant la Revolució Francesa. El vell president, que un dia es va definir com un home "de carn i ossos, i de principis", s'ha convertit en el segon cap d'estat de la República Francesa que ha estat condemnat. Fins ara, només el mariscal Pétain, cap del règim de Vichy, havia estat declarat culpable, l'any 1945, de col·laborar amb el nazisme.
La justícia ha condemnat Jacques Chirac vint anys després de cometre els delictes, quan la memòria i la salut ja no li permetien declarar davant el tribunal, i quan la fiscalia fins i tot n'havia demanat l'absolució.
Chirac ja no serà recordat únicament com el president que es va oposar a la guerra de l'Iraq i va fer entrar França a la unió monetària. Serà la imatge d'una classe política corrupta que es va servir de la immunitat d'una llarga carrera institucional per esquivar la justícia. Però finalment no se n'ha sortit.
