Barcelona.Joaquim Carretero va treballar durant 18 anys a l'Hospital de Terrassa abans d'exercir d'auxiliar d'infermeria a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Encaixa amb estoïcisme les particularitats de l'interinatge en el sector sanitari. Per exemple, els canvis habituals d'horaris i funcions, tot i que últimament ha fet alguns progressos. Des del febrer ha pogut mantenir el torn de tarda, executant una mateixa tasca. "És el període més llarg d'estabilitat que he tingut en els últims dos anys", explica aquest veí de Barcelona de 42 anys, que també ha treballat com a electricista. "Ara puc tenir una vida normal perquè, amb els canvis constants d'horaris, no pots programar res, ni els estudis", afegeix. L'any passat va aprovar les oposicions d'auxiliar d'infermeria als hospitals de l'ICS de la província de Barcelona i està pendent de la publicació de les llistes per si pot assolir una plaça de funcionari. Aspira a tancar l'etapa de contractes de curta durada. "La meva feina era com la d'un jornaler, perquè havia d'anat al despatx de la supervisora i em deien quina feina feia aquell dia", relata.
Com molts companys que treballen en l'àmbit sanitari, admet que tem l'escenari de retallades. "Els interins encara vivim amb més incertesa: podria passar que ara anés al carrer i que d'aquí uns mesos em donessin una plaça en un altre hospital per haver aprovat les oposicions", comenta Carretero, que posa exemples de com es perpetuen les situacions de temporalitat. "A Vall d'Hebron hi ha interins que fa 20 anys que treballen", detalla l'auxiliar sanitari. Aquest fet s'explica, entre altres motius, perquè no es convoquen noves places. "En el meu cas, tinc contracte fins que la plaça que ocupo no s'obri a concurs públic", puntualitza Carretero, que és mileurista. "El pitjor de tot és la incertesa davant del futur, aquesta sensació de preguntar-se que si la feina falla, què faré", sentencia.
