BarcelonaEl portaveu del Govern, Francesc Homs, va posar ahir a prova la seva elasticitat per driblar les preguntes dels periodistes. Fins a quatre cops va insistir que l'executiu "només té un pla A" davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que implica guanyar el recurs que avui mateix presentaran, el contingut del qual també va evitar concretar. Però després de jugar al frontó amb els dubtes de la premsa, en preguntar-li si hi haurà algun canvi a les escoles catalanes en cas que el recurs sigui desestimat, no va dubtar ni un segon a respondre que no, que el model actual d'immersió lingüística es mantindrà "peti qui peti". Un pla B que comportaria, doncs, desacatar la resolució judicial.
Per evitar parlar d'insubmissió, però, el Govern recolza la seva determinació en la llei d'educació de Catalunya (LEC), que fixa el català com a única llengua vehicular a l'escola -i que el PP manté recorreguda al Tribunal Constitucional (TC)-, i en les sentències del mateix TC que, a més d'avalar la immersió lingüística, diu Homs, reconeixen la potestat de la Generalitat per decidir les hores de classe que cal fer en cada llengua. Uns arguments que seran presents al recurs que presenti avui, però que també eren ja en l'argumentació que el departament d'Ensenyament va enviar al TSJC al mes de juliol, sense cap èxit.
El Govern diu que està tranquil respecte al desenllaç final d'una qüestió que -recorda- ha estat recurrent en la literatura jurídica estatal, des dels primers anys d'implantació de la immersió lingüística. "Ens sentim molt forts, perquè tenim raons democràtiques, raons jurídiques, raons pedagògiques i raons de país" en contra de la interlocutòria del TSJC, deia Homs ahir. S'agafava així tant al suport que el model educatiu català ha rebut aquests dies de grups polítics, societat civil i comunitat educativa com a les dades que "demostren que el domini del castellà entre els alumnes catalans és superior fins i tot al d'algunes comunitats que no són bilingües".
Les vies jurídiques s'esgoten
Però malgrat aquest suport, el recurs de reposició que avui interposarà el Govern i que no deixa en suspens el termini de dos mesos que el TSJC donava a la Generalitat, és l'últim pas en el procés judicial iniciat per les tres famílies que van reclamar judicialment l'escolarització en castellà dels seus fills, segons van confirmar fonts judicials. El fet que el recurs hagi de ser valorat per la mateixa sala del TSJC que ha emès la interlocutòria no determina necessàriament la seva desestimació, van assenyalar les mateixes fonts, ja que el recurs de la Generalitat podria argumentar la necessitat que els canvis s'apliquin només a les famílies afectades i no a tot el model educatiu català. De fet, després dels vaivens interpretatius del president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, ahir Homs va evitar aclarir si el Govern veu l'ultimàtum judicial com una amenaça a tot el sistema educatiu o només pel cas de les tres famílies. La consellera d'Ensenyament admetia divendres que tot el model estava en dubte, però dilluns veia esperances en les paraules de Gimeno, després rectificades. Sigui com sigui, si el recurs del Govern no prospera, queden poques vies per al contraatac jurídic, més enllà de recórrer al mateix TC, un bot salvavides que -quan es tracta de reivindicacions catalanes- ja s'ha vist que fa aigües per tot arreu. A més, el TC està pendent encara de resoldre el recurs del PP a la LEC.
Cap veto al PP
Els populars són, juntament amb Ciutadans, l'únic partit català que no ha fet un pas endavant per defensar la immersió lingüística a Catalunya després de la resolució del TSJC. Ans al contrari, el PP ha presentat una resolució al Parlament per exigir que s'acati la interlocutòria. Però el portaveu del Govern va deixar molt clar ahir que això no condicionarà la política de pactes de CiU.
Tot i assegurar que la immersió lingüística és una de les "línies vermelles" de l'executiu convergent, Homs es va mostrar disposat a tornar a pactar els pressupostos del 2012 amb el PP, igual que amb qualsevol altra força política, mentre els populars no facin servir la llengua com a moneda de canvi, cosa que fins ara no han fet. "Vetar un partit seria sectarisme. Aquesta és la manera d'actuar d'algunes forces polítiques, però no la nostra", va afirmar Homs, obviant l'episodi del notari -quan el 2006 el candidat Artur Mas va signar de manera oficial que mai pactaria amb el PP-, que part de la federació considera un error. "Les comoditats i incomoditats no haurien de formar part de l'anàlisi política", va insistir Homs, a compte de possibles pactes amb el PP. De fet, el portaveu del Govern va anar a buscar "l'origen de la situació actual" d'amenaça a la immersió lingüística en el camp socialista, amb el reial decret del govern del PSOE del 2006 que reclamava una tercera hora de castellà a les escoles catalanes.
Els municipis es mobilitzen
Mentre el Govern confia a resoldre el conflicte judicial, els ajuntaments catalans van començar ahir a respondre a la crida que els ha arribat tant del president de la Generalitat, Artur Mas, com de la plataforma cívica Somescola, perquè es posicionin en favor de la immersió. Municipis com Barcelona, Girona o Gavà van anunciar mocions o declaracions en aquest sentit, mentre que la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) va emplaçar tots els consistoris a aprovar declaracions de suport a la immersió lingüística. L'acord només va rebre el vot en contra dels alcaldes del PP.
