La coincidència temporal de dos processos polítics de naturalesa diferent com les acampades i la campanya ha provocat més d'un curtcircuit mental. Preguntar-se per l'efecte de la mobilització en les eleccions és desenfocat. Les places no dialoguen amb la lògica electoral: representen una forma de participació intensa i exigent, i no se'n pot mesurar la importància pel percentatge de la població que hi participa. Són rellevants qualitativament, no quantitativament. Tot el contrari que el vot, que és la forma de participació menys exigent i sofisticada, però també la més transversal i nombrosa. I hi ha qui diu que, per això, la més democràtica. Però la democràcia, alimentada només de vots, sense participació ni reflexió, és una democràcia sense ciutadans, i es degrada irremeiablement. I llavors, apareixen el populisme, la corrupció o els abusos de poder.
