"Va començar el segon interrogatori. Va ser semblant a l'anterior, encara que amb diferències: els cops als braços i les cames anaven acompanyats de cops als genitals i al cap; aquests últims es van efectuar amb una guia de telèfons. També em pegaven cops plans a les orelles amb les mans mentre no paraven d'insultar-me. Durant l'interrogatori em van fer agafar amb la mà uns cables i em van dir que estaven connectats a una bateria de camió i que si no deia el que ells volien connectarien el camió".
És el relat de les tortures que va patir un dels detinguts en l'anomenada operació Garzón, que va consistir a detenir 45 independentistes entre el 29 de juny i el 14 de juliol del 1992, pocs dies abans de la inauguració dels Jocs Olímpics. Oficialment es tractava de desmantellar Terra Lliure, que ja s'havia autodissolt l'any anterior quan Pere Bascompte, el seu líder històric, va anunciar públicament que abandonava les armes. Tot i així, un petit sector va intentar continuar l'activitat.
L'operació del jutge Garzón va aixecar una onada d'indignació ciutadana, no només per la percepció que era desproporcionada, sinó també pel tuf polític que amagava: frenar la reivindicació independentista durant els Jocs . "Si aquests brètols ens col·loquen un petard a l'aeroport o en una de les instal·lacions esportives es carregaran les Olimpíades. Una campanya de propaganda exterior ens pot fer molt de mal. Per preveure això, el millor és aturar abans tots els seus membres", va admetre l'aleshores ministre de l'Interior, José Corcuera.
Però el que va aixecar més polèmica van ser les tortures que van rebre els detinguts a les dependències de la direcció general de la Guàrdia Civil a Madrid. Molts d'ells, quan van passar a l'Audiència Nacional a declarar davant de Garzón, van denunciar les tortures i fins i tot van mostrar al jutge les seqüeles físiques que tenien als braços, a l'esquena o a la panxa. El jutge no es va creure les denúncies i no va obrir cap investigació. L'aleshores director general de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, avalava la decisió del jutge: "No s'ha detectat cap lesió procedent de maltractaments. Els detinguts de Terra Lliure són terroristes, i no pas àngels de la caritat i, per tant, el fet que se'ls emmanilli és raonable perquè els hem trobat cloratita i armes". Tot això ho va dir abans de ser processat per corrupció i fugir a Laos.
Al judici, el fiscal va demanar l'indult, total o parcial, per a la majoria dels detinguts i només 18 dels 45 detinguts van ser condemnats a penes lleus. Però els processats no van desistir i van portar les seves denúncies al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, que el 2 de novembre del 2004 els va donar la raó i va condemnar l'estat espanyol per tortures. El ressò social d'aquest cas va laminar la credibilitat de Garzón a Catalunya i ara que el jutge ha estat apartat de la carrera molts li han retret aquell episodi.
