El primer ministre japonès, Naoto Kan, va reconèixer ahir que la situació a Fukushima és de "màxima alerta", i també que cal vigilar la fuga de plutoni que es va detectar diumenge passat al reactor 3, perquè la situació és "impredictible". El portaveu del Govern, Yukio Edano, va dir que la quantitat de plutoni que s'ha trobat fins ara és "baixa" i que prové de les barres de combustibles. Tot i això, l'executiu nipó ha demanat que s'analitzin els voltants de la central per determinar si el terreny conté plutoni, un element molt tòxic i perillós per a la salut humana. Els experts Jordi Garcia, del departament de física de la UAB, Guillem Cortés, del departament de física i enginyeria nuclear de la UPC, i Ferran Guedea, cap del servei d'oncologia radioteràpica de l'ICO i president de la Societat Espanyola d'Oncologia Radioteràpica, expliquen quins són els riscos d'aquesta fuga de plutoni a Fukushima.
Com s'ha filtrat el plutoni a l'exterior?
El reactor 3 de Fukushima és l'únic dels sis que utilitza una barreja de plutoni i urani convencional que es coneix amb el nom de MOX. Això el converteix en el reactor més perillós. Segons Jordi Garcia, de la UAB, "és probable que el terratrèmol produís alguna esquerda a l'estructura del reactor per on es podrien estar escapant les partícules que tenen enganxat el plutoni cap a l'exterior".
Es coneix la quantitat que n'ha sortit?
A hores d'ara, no. Els tres experts reconeixen que és una dada fonamental perquè ho pot canviar tot. Guillem Cortés, de la UPC, matisa: "Trobar plutoni a l'exterior de la central no vol dir que hi hagi un vessament enorme. Vol dir que els elements del combustible estan danyats, i ara cal veure de quins nivells estem parlant".
Com es pot protegir la població?
Els experts apunten que les autoritats japoneses estan fent les tasques de protecció correctes. S'ha d'allunyar la gent de l'accident nuclear i la font de plutoni, protegir-los perquè no inhalin ni ingereixin aquest material, dir-los que no surtin de casa i distribuir-los mascaretes i iode per evitar el desenvolupament de càncers de tiroide.
El plutoni agreuja la situació actual?
Trobar plutoni vol dir que l'accident és més complicat del que es pensava i, per tant, gestionar-ne les conseqüències serà també més complicat. Jordi Garcia fa servir un símil culinari per explicar la situació amb el plutoni: "Un reactor nuclear és com una olla a pressió on tenim cigrons. Una cosa és que la cuina faci olor de cigrons, una altra és que trobem bocins de cigrons per tot arreu. Això és el que està passant en aquests moments a Fukushima, però cal veure si només hi ha quatre cigrons escampats o si són mes".
Com afecta el plutoni a la salut de les persones?
El doctor Ferran Guedea explica que el plutoni és l'element radioactiu considerat com el més perillós perquè té una vida mitjana molt llarga: 24.000 anys. Els seus efectes nocius sobre el cos humà, tot i que són els mateixos que qualsevol altre element radioactiu, duren molt més. El doctor Guedea explica que els problemes comencen si el plutoni entra al nostre organisme per ingestió o inhalació.
Quins nivells pot tolerar-ne el cos humà?
Guedea explica que els nivells de tolerància del plutoni són els mateixos que qualsevol altre element radioactiu: a partir de 100 milisieverts els pacients comencen a notar un mal estat general acompanyat de nàusees i vòmits. A mesura que n'augmenta la dosi, els símptomes empitjoren. A partir d'un sievert hi ha una disminució de glòbuls blancs i vermells, menys defenses, menys plaquetes i més infeccions i hemorràgies. De 10 a 40 sieverts el pacient pot morir a causa d'una síndrome gastrointestinal molt aguda. Amb més de 40 sieverts el pacient mor de manera immediata per culpa d'un edema cerebral. El problema és que no sabem exactament quin és el nivell a Fukushima.
Quins efecte té el plutoni en el medi ambient?
Tot depèn de la quantitat. Cortés explica que les partícules de plutoni són grosses i normalment es dissolen a l'aigua o sedimenten al terreny. El perill d'aquesta situació és que el plutoni arribi a la cadena tròfica i, finalment, als humans.
Com es pot evitar?
Si al final la zona afectada no és gaire gran, es pot netejar. Cortés diu que per fer-ho cal retirar tota la terra, que es converteix en residu radioactiu, i posar-ne de nova.
