LondresL'actuació de la policia britànica durant els disturbis d'aquesta setmana va ser correcta i va fer tornar la pau als carrers, cosa que no va aconseguir la intervenció dels polítics. Així de clar desestimava ahir Sir Hugh Orde, president de l'associació de caps de policia, les crítiques de David Cameron, que havia acusat Scotland Yard d'errors tàctics i de no calcular bé quants agents necessitaven.
Mentre la policia s'exonerava, els polítics pensaven una altra estratègia: el càstig als participants de les destrosses i robatoris. Segons Cameron, els responsables ho pagarien car: per començar, els retirarien les ajudes socials. Assumint que la majoria dels assaltants viuen en cases propietat de l'Ajuntament o bé reben ajudes de l'Estat, el premier va dir que els que "saquegen i rapinyen el seu propi barri" haurien de ser desallotjats. El primer districte a prendre-li la paraula va ser Wandsworth. Altres consistoris estan considerant la possibilitat de fer el mateix. A més, les fotos dels implicats s'han exhibit en grans pantalles i s'ha animat el públic a facilitar-ne els noms.
La vida als barris
Un fet que ha sorprès tothom, però, ha estat la falta de vigor en el debat polític a l'hora d'analitzar les causes veritables dels aldarulls. Si les causes eren desequilibirs socials, econòmics o racials no és un tema que s'hagi explorat en gran profunditat aquesta setmana. El govern central i l'Ajuntament de Londres actualment estan en mans conservadores, que malgrat les protestes públiques han mantingut fermament que el procés de retallades seguirà inexorablement. Ni l'oposició ha llançat cap totxo dialèctic envers els tories , massa conscients del fet que gairebé tots els barris i ciutats afectats pels disturbis han tingut governs locals laboristes de fa dècades i en són tan responsables com els altres. Ni tan sols els Liberals Demòcrates, socis dels conservadors al govern central i dels laboristes en molts governs locals, han aixecat la veu.
Mentrestant, Londres escombra els carrers i s'obliga a tornar a la normalitat, i ja fa tard en la preocupació per donar una bona imatge de cara a les Olimpíades del 2012.
Per molta gent tot plegat ha estat una gran sorpresa. Però als barris on s'han viscut nits de focs i trencadissa de vidres eren pocs els que no ho havien vist a venir. En llocs com Tottenham, amb una varietat multicultural molt viva i on es parlen gairebé 300 llengües, no es fa tan ressò del fet que la tensió entre joves de diversos grups ètnics (sobretot d'origen afrocaribeny o britànics que decididament es defineixen com a " not white British ") i la policia és constant, i no és la primera ni l'última vegada que esclaten violents aldarulls, i on la cohesió social és inexistent a molts racons.
O bé en llocs com Peckham, al sud del Tàmesi i no gaire lluny del centre. Un dels districtes més pobres i amb més atur del Regne Unit, i també un dels llocs més perillosos per l'existència de bandes. Els nivells de criminalitat entre els joves són tan grans que no passa una setmana sense algun mort per arma de foc o ganivet. La majoria de les víctimes són nois joves i negres. Els criminals, també.
En altres llocs el que sobta més és el contrast absolut dins d'un mateix barri. Aquest és el cas de Clapham, on les cases victorianes que envolten el parc allotgen les famílies de classe mitjana que no es podien permetre viure a l'altra banda del riu, però que són prou benestants per comprar renovar els seus habitatges actuals. Un parell de carrers més endins, però, els paisatge és molt diferent, amb blocs de pisos de propietat pública malmesos per anys de falta d'inversió de les autoritats o d'interès dels seus habitants.
L'alcalde de Londres, el conservador Boris Johnson, ahir va admetre en una entrevista al diari The Guardian que les causes dels aldarulls "no són simples". S'esperen propostes.
