Catedràtic dret processal, UBLa Fiscalia de Nova York va accedir ahir a deixar en llibertat (amb algunes restriccions) l'exdirector gerent de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, acusat d'un greu delicte de violació. I, com cada cop que salta alguna notícia relacionada amb el procés penal nord-americà, hom es pregunta què passaria a casa nostra, si la nostra justícia és tan diferent de l'americana.
Val a dir, d'entrada, que malgrat que hi ha moltes diferències molt visibles entre la nostra justícia penal i l'americana, també hi ha molts punts de coincidència. Simplificant molt un debat que lògicament és força més complex, podríem dir que hi ha moltes diferències de forma (fins i tot podríem dir que són d'escena), però que en el fons hi ha coincidència d'objectius. Quan algú és acusat d'un delicte, tant allà com aquí, ha de ser sotmès a un judici just, amb garanties. El procediment i la mise en scène del judici poden variar però, allà i aquí, l'objectiu és arribar a trobar l'anomenada veritat material o històrica dels fets succeïts per veure si mereixen el càstig penal. Qualsevol imputat és innocent si no se'n demostra la culpabilitat, i les acusacions (tant si es tracta de la fiscalia com dels lletrats de la víctima) intentaran desvirtuar-ne la presumpció d'innocència convencent qui ha de decidir (un tribunal professional o un jurat) que l'acusat és culpable. I la defensa posarà tot el seu esforç a fer el contrari. Diversos procediments i formes, però un mateix objectiu.
Fiscals i defenses
Fins que hi hagi una sentència condemnatòria, la regla general és que l'acusat estigui en llibertat a l'espera de judici. Però, aquí i allà, es pot decretar la presó provisional, a l'espera de judici, si es donen determinades circumstàncies (indicis de culpabilitat, risc de fuga o d'alteració de proves, etc.). I si s'ha decretat inicialment la presó provisional perquè els indicis semblaven apuntar cap a una culpabilitat que després queda en entredit, aquí i allà es procediria a deixar sense efecte la presó cautelar i a decretar la posada en llibertat. També es diu sovint que als Estats Units una bona defensa és decisiva, però (i podem recordar-ne notoris casos recents) aquí passa exactament el mateix.
Potser la diferència més important és la configuració de la fiscalia. Allà és electiva i se sent més obligada a justificar les seves actuacions davant l'opinió pública. Si abans va demanar presó i ara dubta de la credibilitat de la víctima, la fiscalia novaiorquesa no ha tingut cap problema per canviar públicament d'opinió.
