Les revoltes al món àrab han agafat les potències occidentals amb el peu canviat. I la revolta a Líbia, encara més. Ningú no sap què fer. Moltes paraules, però pocs fets. Ahir la Unió Europea va anunciar que posava en marxa el mecanisme per imposar sancions al règim de Gaddafi. Europa gira full a l'acostament iniciat els últims anys quan el règim libi va renunciar al terrorisme i a les armes nuclears.
A la fermesa de la cancellera alemanya Angela Merkel denunciant que Gaddafi havia declarat la "guerra contra el seu poble", s'hi va afegir ahir el president francès, Nicolas Sarkozy, que va demanar "sancions concretes". Missatge rebut. A Brussel·les els 27 es van posar a treballar ahir mateix per donar contingut a les amenaces. A més d'una congelació dels béns del clan Gaddafi a la UE, com es va fer amb Ben Ali, els 27 tenen sobre la taula aturar les importacions de petroli de Líbia. Són una part important del PIB d'aquest país però tenen poc pes en el conjunt d'Europa. També ahir els Estats Units van començar a evocar una imposició de sancions a Líbia.
Una intervenció estrangera?
La lliçó apresa de l'Iraq fa que els països occidentals ni es plantegin una intervenció en aquest país. Els experts sí que recomanen l'establiment d'una zona "d'exclusió aèria" a l'estil de la que hi havia a Iugoslàvia durant la guerra o a l'Iraq anys enrere. Així s'evitarien nous bombardejos aeris. Però les ONG volen més fermesa i apunten dues possibilitats per desgastar de debò el règim de Gaddafi. Una és un embargament d'armes efectiu -França i el Regne Unit han estat els principals subministradors- i l'altra és l'emissió d'una acusació formal de genocidi contra Gaddafi des del Tribunal Penal Internacional.
Sarkozy, amb problemes
Ahir el president francès, Nicolas Sarkozy, no devia tenir un bon dia. Un grup d'ambaixadors -alguns en actiu, altres retirats- van criticar durament l'estratègia de l'Elisi al món. "És una diplomàcia d'aficionats", van denunciar en un article al diari Le Monde . La posició més aviat tova en les revoltes o els errors gruixuts de la ministra Alliot Marie -que va passar el Nadal a la Tunísia de Ben Ali- han passat factura al president. La pèrdua de la grandeur al món és un pecat imperdonable per molts.
