La Xina és membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU. A finals de febrer, el Consell va votar per unanimitat una resolució que sancionava el règim de Muammar al-Gaddafi, obria la porta a una intervenció militar "humanitària" i autoritzava el Tribunal Penal Internacional (TPI) a investigar els crims de guerra comesos al país africà pel règim gaddafista des de l'inici de les revoltes.
Quatre mesos després de la resolució, el 16 de maig, José Luis Moreno Ocampo, fiscal del TPI, va presentar una ordre de detenció contra Gaddafi. Un procediment del TPI ordenat pel Consell de Seguretat mai havia anat tan ràpid. El jutge Garzón comentava eufòric aquesta eficàcia inèdita: "En aquesta ocasió, la justícia ha funcionat i ha complert les expectatives que la gent hi deposita. El món és una mica més segur i s'ha demostrat que els tribunals internacionals, fins i tot en condicions adverses, poden complir la seva funció" ( El País , 28 de juny).
L'ordre de detenció contra Gaddafi és la segona que emet el TPI contra d'un cap d'estat en actiu. La primera va ser contra el president del Sudan, Omar al-Baixir, el 14 de juliol del 2008.
Dimecres passat -l'endemà de l'optimista article de Garzón sobre la justícia internacional- el president Al-Baixir va viatjar a Pequín, on va ser rebut amb tots els honors: catifa vermella i banda de música segons el protocol reservat als caps d'estat que visiten el Gran Palau del Poble de la capital xinesa. "Senyor al-Baixir -va dir-li el president Hu Jintao-, sou un convidat que ve de lluny i us donem la benvinguda".
Una vegada fets els discursos i oficiades les salutacions -Al-Bashir es referia a Jintao com a "germà i amic"-, les autoritats sudaneses i xineses van explicar a la premsa els motius de la vista de l'il·lustre mandatari perseguit per la justícia internacional, que no són altres que reforçar els negocis xinesos al Sudan i els intercanvis comercials mutus, especialment en el sector del petroli i de les inversions en infraestructures, que, només l'any passat -quan ja feia dos anys que el TPI perseguia Al-Baixir-, van augmentar un 35%.
Un altre tema de què van parlar és la futura independència del Sudan del Sud, el nou país africà que ha d'inaugurar la seva autonomia el 9 de juliol.
Aquest fet pot complicar les relacions comercials xineses, especialment amb l'explotació del petroli a les regions frontereres on l'estabilitat política és molt fràgil i els enfrontament continus.
L'únic interès són els negocis
La Xina vol garanties d'estabilitat i, pel que sembla, ja ha començat a teixir relacions amb el govern del Sud, per si de cas. De fet, el seu únic interès són els negocis, i mai ha manifestat les seves preferències polítiques. La Xina, dèiem, forma part del Consell de Seguretat. I li sembla bé perseguir Gaddafi, però rep Al-Baixir amb tots els honors. De fet, com els EUA, ni tan sols accepta l'autoritat del TPI. Només li dón suport quan li convé fer-ho, però mai ha signat el seu estatut.
Els països occidentals equiparaven Al-Baixir amb el diable. Però des que va acceptar la independència del Sud -que significa obrir el petroli als inversors -, ni se'n parla. La justícia universal té ara altres prioritats: Gaddafi. ¿El TPI és un instrument de la justícia o de la política? Tot plegat sembla una presa de pèl universal.
