El president veu ara "difícil" reduir l'atur a la meitat
El president, Artur Mas, admet que el seu objectiu de reduir l'atur a la meitat aquesta legislatura serà "molt difícil". Tampoc la recuperació econòmica arribarà aquest any. Caldrà esperar el 2013.
BARCELONADes que Artur Mas té el timó de Catalunya a les mans, fa tot just un any, ha vist com la recessió econòmica truncava alguns dels objectius que va posar sobre la taula en campanya electoral. Un d'ells és el de reduir l'atur a la meitat aquesta legislatura. Ahir el president de la Generalitat va admetre que veu "molt difícil" la fita de situar la taxa de desocupació per sota del 10% en els tres anys que li queden de mandat. I és que precisament el president va fer balanç del seu primer any el mateix dia que es coneixia que Catalunya es va acomiadar del 2011 amb 614.000 aturats, un 9,1% més que fa un any.
El pla d'ajustos que el Govern ha pilotat aquest any és, segons Mas, una "condició necessària i indispensable, però no és suficient per reactivar el país, aixecar l'economia i crear llocs de treball". De fet, el president calcula que la reactivació econòmica tampoc arribarà durant els primers mesos del 2012. Els "pitjors episodis de reducció" no es deixaran enrere fins al 2013 i és a partir d'aleshores quan el president espera que l'economia catalana agafi "velocitat de creuer".
Mas va deixar clar que, tot i que la Generalitat intervindrà en tot el que sigui de la seva competència -com ara les ajudes a la petita i mitjana empresa, la innovació, la recerca o la internacionalització-, combatre la desocupació "és un objectiu de país" que no només depèn del Govern, sinó de les empreses, de la reforma laboral que Mariano Rajoy vol aprovar de manera imminent i del context econòmic europeu, uns factors que imprevisiblement han anat a pitjor durant el 2011. I és que més enllà de la dificultat d'un govern per liderar grans ajustos, el president va lamentar que diversos elements han complicat la seva gestió.
Estancament econòmic
Austeritat generalitzada, caiguda de governs i mercats inestables
Austeritat. Aquesta és la consigna generalitzada que més s'ha repetit a Europa al llarg del primer any de govern d'Artur Mas. La crisi del deute i la inestabilitat financera han estat el pa de cada dia, així com la muntanya russa de la prima de risc, que ha pujat fins a quotes mai vistes. La pressió dels mercats va fer caure, fins i tot, governs com el de Grècia, Itàlia o Portugal -a Espanya José Luis Rodríguez Zapatero va avançar les eleccions-. La situació, agreujada per l'augment de l'atur, ha produït una brusca frenada de l'economia europea que també ha repercutit en l'economia catalana, on la destrucció d'ocupació també ha anat creixent sense aturador.
Mercats financers tancats
Autoritzacions per endeutar-se a l'espera que s'obri l'aixeta
El tancament dels mercats financers i, per tant, la inaccessibilitat al crèdit ha estat una de les greus conseqüències de la inestabilitat econòmica i ha sotmès els territoris, entre ells Catalunya, a una asfíxia de tresoreria. "Hem tingut autoritzacions per endeutar-nos que no es podien utilitzar perquè qui havia d'obrir l'aixeta -entitats financeres i inversors internacionals- la tenia tancada", va dir ahir Mas.
De fet, que la Generalitat anunciés que no podia pagar tota la paga extra de Nadal als funcionaris era perquè, més enllà de l'impagament dels 759 milions de la disposició addicional tercera per part de l'Estat, Catalunya no podia tenir accés al crèdit. La situació va canviar quan el BCE va anunciar el 21 de desembre el préstec de 500.000 milions d'euros a interessos molt baixos a la banca europea i la Generalitat va poder accedir a un crèdit de 150 milions del Banc Sabadell.
Incompliments de l'Estat
759 milions de la disposició addicional tercera que no arriben
El Govern d'Artur Mas també ha hagut de fer front a un primer any de legislatura en el qual el govern del PSOE s'ha negat a pagar tant els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat -l'exministra Elena Salgado assegurava que no s'havien de pagar fins al 2013- i els 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que sí que estaven inclosos en els pressupostos del 2011. Fonts de la Moncloa van assegurar a l'ARA que el PP tampoc podrà pagar aquesta quantitat, però el Govern espera una resposta oficial de Mariano Rajoy.
Dues eleccions
Retard de decisions i dificultats per forjar acords amb l'oposició
El president de la Generalitat també va explicar que durant el 2011 hi ha hagut dues eleccions -les municipals i les estatals, que en un principi havien de ser la primavera del 2012-, cosa que afavoreix el "retard de decisions" i complica els grans acords amb els partits de l'oposició.
