BARCELONAEl Matías, veí de Barcelona, vivia en un pis de propietat, comprat quan era solter, però les dificultats econòmiques del negoci, un bar que compartia amb dos socis més, el van empènyer a hipotecar el pis. "El pitjor que podia fer", lamenta ara. Era l'any 2006, i la situació de llavors li feia creure que podria tornar el crèdit. Però el 2008 un dels seus socis va morir i l'altre va patir una embòlia, i les coses se li van complicar molt. "Em vaig quedar sol", recorda, i afegeix que es va veure amb la obligació d'ajudar a tirar endavant les altres famílies.
Va aguantar gairebé un any i mig, però amb l'arribada de la crisi es va veure obligat a tirar la tovallola. "Va arribar un moment que ja no podia i el 2009 vaig haver de deixar el bar", explica. Com que era autònom, no tenia dret a cobrar atur, i va viure durant set mesos sense cap ingrés. "Els deutes que tenia, grans i petits, no els vaig poder pagar, sinó que em van haver de deixar diners a mi per seguir endavant", recorda el Matías, agraït pel suport que li van donar els seus amics.
Hipotecar el pis ja li havia portat problemes abans d'arribar al punt de no poder pagar. Mesos després de signar, el banc li va dir que per l'edat que tenia havia d'afegir una persona més a la hipoteca. "Hi vaig posar la meva filla gran, a qui això ha afectat molt, perquè després va voler agafar un pis de lloguer i li van dir que no podia perquè estava hipotecada", lamenta. "Tot plegat em va costar el divorci i em vaig quedar amb els tres fills", afegeix.
Tres intents de desnonament
Quan va adonar-se del que significava per a la seva filla, un descobriment que es va ajuntar amb les dificultats per tornar el crèdit, el Matías va decidir renunciar al seu pis. "Vaig anar al banc perquè em donessin tota la documentació per poder entregar les claus i cancel·lar el deute", recorda. El seu banc, però, va trigar un any a respondre-li, i va ser per dir-li que el pis estava en subhasta i que entregar-lo no seria suficient per pagar el deute. "Sóc un presoner de Bankia per a tota la vida", lamenta. Des de llavors, ha resistit tres intents de desnonar-lo amb l'ajuda de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Ara li han concedit un pis protegit, però ell encara espera que el banc li doni una altra solució: "Si em fan un lloguer social, em podré quedar a casa meva", sentencia.
