Els presos d'ETA insisteixen a buscar solucions col·lectives
El col·lectiu de presos d'ETA té clara la seva posició: "La solució serà col·lectiva o no serà". El grup ha designat sis representants que tenen la intenció de participar en les converses de pau al País Basc.
BILBAO.Els reclusos d'ETA volen tenir veu pròpia pel que fa a la seva situació penitenciària i també en el futur procés de pau. Per això aquest col·lectiu, format per més de 700 persones, ha designat sis representants, la meitat dels quals compleixen condemna a Espanya i l'altra meitat a França. Els portaveus han iniciat el seu mandat concedint entrevistes als diaris Gara i Berria , en què exposen les principals reivindicacions de l'anomenat Col·lectiu de Presos Polítics Bascos -EPPK, en basc.
Així, adverteixen als governs de Madrid i París que "no hi ha sortides individuals". "Hem fet front a la presó i hi hem desenvolupat la nostra militància sent membres d'un col·lectiu, i també sent membres d'un grup creuarem la porta a la llibertat. Caldrà desactivar la situació actual, i la solució serà col·lectiva o no serà", afirmen. Sobre l'aval del Tribunal Constitucional a la doctrina Parot, els interns lamenten que Espanya "hagi fet un pas endavant en l'atac contra els presos" i entenen que "aquesta doctrina -que aplica els beneficis penitenciaris a cadascuna de les condemnes que tingui el reclús i no sobre els 30 anys de compliment màxim que fixava la llei del 1973- empara la cadena perpetua".
Presència com a grup
En l'entrevista, els presos també diuen que són "part i conseqüència del conflicte polític", i exigeixen ser presents "com a grup" en el procés obert arran de la decisió d'ETA d'abandonar la lluita armada. "Ens tenen captius a la presó -assenyalen- pel nostre compromís, i en conseqüència reivindiquem el dret a participar en la realitat del nostre poble com a col·lectiu".
L'objectiu que persegueixen és que els executius espanyol i francès els reconeguin "l'estatus politic", i recorden: "Mentre cadascun de nosaltres està pres s'esforça a participar en la vida política, però la nostra reivindicació va més lluny, al carrer volem continuar sent actius polítics". Els representants es mostren partidaris de l'amnistia, però ja avancen que "serà estèril, igual que el 1977, si no s'afronten les raons del conflicte polític".
La solució que plantegen és un procés "integral". Consideren que "l'amnistia pot ser un procés dinàmic fins a assolir la situació democràtica en la qual s'accepti el dret a decidir" per als bascos. "L'amnistia l'aconseguirem en la mesura que el procés avanci, i ha de començar desbloquejant d'una vegada les situacions més greus", en referència als reclusos malalts d'ETA .
Els portaveus de l'EPPK també critiquen que França i Espanya optin per "aprofundir en la via repressiva" rebutjant les peticions concretes de llibertat que els interns bascos han tramès els últims mesos a les dues administracions. Acusen Mariano Rajoy d'utilitzar algunes víctimes "com a barricades" enfront dels intents de resoldre el conflicte basc i la situació dels presos d'ETA. I proposen diàleg directe amb Madrid i París: "Respectant els nostres drets democràtics bàsics ens tenen preparats per parlar", asseguren.
Una oferta que, amb diferents arguments, ja ha estat rebutjada pels seus destinataris. El govern francès diu que continua a l'espera d'una declaració d'ETA "categòrica i clara" renunciant a la violència, i l'espanyol descarta qualsevol contacte amb els interlocutors de l'EPPK "fins que ETA no es dissolgui". En canvi, l'Associació de Víctimes del Terrorisme ha demanat al PP que deixi ben clar que no parlarà mai amb aquests reclusos, "existeixi ETA o no".
