Les mentalitats menys catalanistes del PSC i tots els dirigents del PSOE van fer un diagnòstic compartit del desastre del 28-N: el perfil propi del socialisme català s'havia desdibuixat davant els socis d'ERC i ICV. La fórmula del tripartit era la gran culpable que el PSC tornés a l'oposició després d'un parèntesi de set anys. Ebre enllà no hi va haver autocrítica; la guerra no anava amb el PSOE. Però el cert és que un socialisme català que buscava mobilitzar el cinturó no ho va tenir gens fàcil amb el PP de Mariano Rajoy traient-li (malgrat no haver fet cap mèrit) 15 punts al PSOE en les enquestes. I el seu també és un problema de perfil propi, de passar-se la legislatura jugant al terreny de joc ideològic del PP: ni sortida d'esquerres a la crisi ni alternativa federalista al model recentralitzador del PP.
