Els preus dels habitatges encara han de caure un 10%

Madrid.Els preus de l'habitatge encara no han tocat fons aquest any ni ho faran el vinent. El Banc d'Espanya va informar ahir que el preu real de l'habitatge ha caigut un 20% des dels màxims del primer trimestre del 2008 i va pronosticar que encara caurà un 10% addicional fins a finals del 2012 i principis del 2013, quan els habitatges acumularan una pèrdua de valor del 30% des de l'inici de la crisi. En el cas del preu del sòl la situació encara és pitjor i el descens acumulat fins al 2013 se situarà entre un 45% i un 50%.

Durant la seva intervenció a la Conferència Immobiliària Madrid 2011, el director general del servei d'estudis del Banc d'Espanya, José Luis Malo, va subratllar que "encara hi ha recorregut" per ajustar els preus dels habitatges, però que s'està arribant al final del procés, ja que s'ha passat de ritmes de producció de 750.000 habitatges l'any durant el boom a entre 90.000 i 100.000 immobles. El Banc d'Espanya calcula que hi ha entre 800.000 i 1,1 milions d'habitatges sense vendre que "segueixen pressionant" els preus.

Si la sortida de la crisi d'Espanya és molt complicada és per culpa dels desequilibris acumulats en l'economia durant les anteriors fases d'expansió, va assenyalar Malo, que va dir que hi ha moltes "rigideses" que s'haurien de "flexibilitzar". Per això el Banc d'Espanya reclama ajustaments interns que permetin reduir el deute d'empreses, famílies i del sistema financer. La normalització de l'economia espanyola hauria de passar perquè l'absorció d'aquests excessos porti a uns nivells més sostenibles de deute en cadascun d'aquests tres agents.

El regulador espanyol considera que tan bon punt s'enllesteixin els ajustaments es produirà un creixement dinàmic de l'economia. Per això creu que són fonamentals les reformes orientades a aconseguir un augment de la competitivitat, de les exportacions i de l'ocupació. La crisi del mercat immobiliari requereix que altres sectors n'agafin el relleu. Però han d'anar acompanyats per una flexibilitat del mercat de treball i de l'economia en el seu conjunt. Després de l'empatx que s'ha produït en el sector immobiliari els últims anys no n'hi ha prou amb "fer la digestió", sinó que cal treure'n lliçons perquè la situació no es torni a repetir.

Malo va demanar al govern espanyol que modifiqui els incentius fiscals de l'habitatge, tant els de propietat com els de lloguer, amb l'objectiu de donar sortida als excedents i de retruc resoldre les necessitats de la població. Va proposar també que s'elaborin estadístiques homogènies. Però no només va dictar deures a l'Estat, també va demanar repensar els mecanismes de finançament de les corporacions locals i de planificació urbana amb l'objectiu de reduir les tendències a l'excés.